Una notícia molt trista -el suïcidi d’una persona de 17 anys- ens ha dut a portada i titulars de la premsa el terme transsexualitat. Davant d’aquesta notícia, hauríem de separar diverses realitats que tenen anàlisis i solucions diferenciades. La primera és l’assetjament escolar, el “bullying”. Aquest assetjament ha acabat provocant un suïcidi. I com tot assetjament escolar, hi ha responsables: els principals són els assetjadors. L’escola pot fer alguna cosa, però no pot substituir mares i pares que a casa tenen monstres incapaços d’entendre la diversitat i la diferència.
Ser una persona grassa, tímida, amb ulleres, discapacitada, massa prima, homosexual o transsexual no pot determinar de cap manera viure l’adolescència com a una tortura per culpa de bàrbars inhumans. Els assetjadors poden ser perseguits per l’actual legislació però, tristament, no ho són. Un exemple: cada menor assetjador dels qui han acabat provocant el suïcidi de l’Alan podria ser multat entre 3.982 euros i 5.601 euros si s’apliqués la llei 11/2014 d’eradicació de l’homofòbia, transfòbia, etc. I en ser menors, mares i pares haurien d’assumir la multa. Potser aleshores deixaríem de carregar tot el mort a escoles i docents, reconeixent per fi la responsabilitat de les famílies. I als assetjadors també se’ls podria aplicar la Llei Penal del Menor.
Però més enllà de l’assetjament, hi ha la realitat de la transsexualitat. Vivim a una societat que finalment ha acabat reconeixent l’homosexualitat com a un fet normal. Tot i així, encara queda molt camí per fer, perquè l’homosexualitat encara pateix discriminacions de tot tipus. I molta gent encara se’n riu, la critica, no la respecta o directament la blasma.
La nostra societat és encara de base masclista, i assignem uns papers diferents a homes i dones. No se’ns entén com a persones, sinó en funció d’un gènere concret: o som homes, amb tot el que comporta (masculinitat, heterosexualitat, masclisme, força, dominació, control, poder, etc.), o som dones (feminitat, submissió als mascles, sensibilitat, debilitat, etc.). Pel camí ens hem oblidat que abans que homes o dones, som persones. Ser persones significa ser humans, acceptant i assumint tot un seguit de valors propis de l’humanitat, basats en els drets humans i en la igualtat d’aquests drets. Quan sentim parlar de transsexualitat, aquest ha de ser el primer paràmetre de mesura: persones i humanitat.
Però en la nostra societat masclista considerem inhumanes les persones transsexuals. Com pot ser que una noia pretengui ser home? És usurpació! I com pot ser que un noi pretengui ser dona? És traïció al gènere masculí! Si ja hi ha discriminació per ser homosexual o lesbiana, encara n’hi ha més per ser transsexual. I per rematar-ho, es considera malaltia. És una triple discriminació inacceptable per a qui són simplement persones, amb tots els drets.
Avui no cal cap diagnosi mèdica per distingir una persona pel seu origen, ideologia, religió o creences. Tampoc cal passar per cap psiquiatre ni psicòleg per acceptar l’homosexualitat d’algú, ni tampoc l’heterosexualitat. Però per ser transsexual, perquè a algú que nasqué noi se’l reconegui com a dona, calen dos anys de tractaments mèdics, centrats en tres tipus de professionals: psiquiatres, psicòlegs i endocrinòlegs. A Catalunya només hi ha un centre on es tracta: a la unitat d’Identitat de Gènere de l’Hospital Clínic, que forma part del departament de Salut Mental.
Hi ha milers de casos de transsexualitat a Catalunya i a Espanya. Com la Renata, que duu molts anys vivint com a dona, malgrat haver nascut Daniel. Si vol posar Renata al seu DNI, ara ha de començar dos anys de tractament, com si fós malalta. És una dona completament normal, intel·ligent, amb una professió i uns estudis, i del tot sana mentalment. Però la llei la considera malalta, i la societat la veu com a una anomalia. És il·lògic i no és humà.
Fer patir persones només perquè són diferents al nostre estàndar és impropi d’una societat humana. O no som persones?
“Fer patir persones només perquè són diferents al nostre estàndar és impropi d’una societat humana”
