És evident que el preu d’un bé no té res a veure amb el seu valor. Tot i així, fa centúries que posem preu a molts béns i serveis dels nostres ecosistemes per tal d’atribuir-li monetàriament un valor. Això ens ha portat a pensar que preu i valor és el mateix. Determinats béns dels nostres ecosistemes, com és el cas de l’aigua, es pensa que el seu valor correspon al que paguem a la factura. Segurament el seu valor és inquantificable econòmicament. Tothom sap que l’accés i ús de l’aigua és un dret universal i bàsic per la vida de molts organismes vius, entre ells les persones.
Amb tot, sempre és interessant conèixer quin preu atorguem a l’aigua que s’utilitza a les llars. A través de l’Agència Catalana de l’Aigua i les noves eines d’informació, com ara l’InstaMaps de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, podem conèixer el preu de l’aigua dels municipis de més de 5.000 habitants el 2015. El preu es dóna per euros/metres cúbics i es desglossa en tres trams: subministrament, cànon de l’aigua i clavegueram i depuració. Amb relació al cànon de l’aigua tothom paga el mateix: 0,635 euros/m3. Pel que fa al subministrament, és variable per municipi i, pel tram del clavegueram i depuració, no es disposa de dades per cada municipi. Per tant, la informació més fiable per comparar quin municipi paga més per utilitzar l’aigua seria el tram de subministrament. Arribats aquí, el municipi de Catalunya que paga més cara l’aigua seria l’Ametlla del Vallès amb 2,59 euros/m3 seguit molt a prop de Palafolls, ambdós servits per la mateixa companyia d’aigües. D’altra banda, el municipi de Vielha e Mijaran seria el més barat amb 0,13 euros/m3 i el servei el presta el mateix ajuntament, com passa a altres indrets del país. En aquest context els vallesans seríem líders d’aquest peculiar rànquing.
Cal afegir que al llarg del període 1999-2013 el preu mitjà de l’aigua de subministrament ha passat de 0,73 euros/m3 a 1,34 euros/m3 i, per altra banda, el consum mitjà de litres/habitant/dia passava de 275 a 170 litres. Curiosament, a mesura que baixa el consum s’incrementa el preu de subministrament. L’exigència d’equilibrar el balanç dels comptes i les inversions d’algunes corporacions i organismes privats o públics esdevenen prioritaris.
En el cas de Sabadell, el preu de l’aigua en el tram de subministrament és d’1,272 euros/m3, pràcticament igual que Terrassa i molt lluny del 0,89 euros/m3 de Granollers. El municipi més barat del Vallès seria La Roca del Vallès amb 0,337 euros/m3. Aquestes dades no són suficients per concloure si paguem “cara” o no l’aigua. I més quan la casuística de cada municipi és diferent i a la factura hi apareixen diversos conceptes.
Independentment del preu, les comunitats decideixen com organitzen els seus serveis per tal de poder utilitzar els béns dels nostres ecosistemes. Potser no és l’espai i el moment per aprofundir en les nostres realitat locals, tant pel que fa els béns locals d’aigua com de les empreses que s’encarreguen de la seva distribució en baixa, però és cert que caldria una certa revisió de l’actual model i la seva funció socioambiental.
Avui esdevé una prioritat garantir el cicle de l’aigua i la qualitat d’aquest bé. Factors com la impermeabilització del territori evitant la percolació de l’aigua de la pluja, la contaminació i sobreexplotació de les aigües superficials i subterrànies de les contrades vallesanes, l’alteració de les xarxes naturals dels drenatges (rius, rierols, rieres i torrents) o el malbaratament de l’aigua han estat determinants de l’estat actual. Ara convé obrir una nova etapa en la gestió i ús del bé més important per la vida: l’aigua. @manelcunill
“Ara convé obrir una nova etapa en la gestió i ús del bé més important per la vida: l’aigua”
