Opinió

A voltes amb el Vallès

La complexitat i diversitat que presenta la nostra comarca està fora de qualsevol dubte. Ho ratificava abans d’ahir des d’aquestes mateixes pàgines, el president del consell Comarcal del Vallès Occidental, el castellarenc Ignasi Jiménez Renom, a l’assenyalar que en la nostra comarca hi podem trobar els dos municipis que estableixen els extrems màxim i mínim quant a la renda per càpita dels habitants de Catalunya. En efecte, segons dades de l’any 2010 publicades per l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya), Matadepera era el municipi amb la renda per càpita més alta de tot el país. Per contra, Badia del Vallès era el municipi que presentava la renda per càpita més baixa de tot Catalunya. Si actualitzem, però, aquestes dades amb les darreres que l’Idescat ha fet públiques a partir d’indicadors corresponents a l’any 2012, Matadepera ja no és el municipi amb la renda per càpita més alta de Catalunya sinó que ho són dues altres poblacions, també vallesanes: Sant Cugat del Vallès i Sant Quirze del Vallès. Per contra, Badia del Vallès continua ostentant, malauradament, el fanalet vermell en aquest ‘rànquing’ que estableix com es distribueix la riquesa del nostre país per municipis.

A tot això podem afegir altres indicadors que ressalten encara més els molts contrastos que es donen a la nostra comarca, com, per exemple, que si bé l’extensió territorial del Vallès Occidental és relativament petita (ocupem el 33è lloc en el rànquing de la superfície d’entre les 42 actuals), això no priva que siguem la segona comarca en població, només superada pel Barcelonès. Una dada, aquesta darrera, que contrasta amb el fet que sigui precisament en la comarca del Vallès Occidental on podem trobar un dels 120 nuclis menys poblats de tota Catalunya: el municipi de Gallifa al qual l’Idescat li atorga un cens de 197 habitants el 2015.

Per completar aquest quadre físic vallesà, oportú serà afegir un indicador econòmic de cabdal importància: el PIB del Vallès Occidental (és a dir, la suma de tots els béns i serveis finals que a la comarca es produeixen) ens situa en el segon lloc, immediatament després del Barcelonès, quant a les comarques més productives de Catalunya; o, allò que és el mateix, el Vallès Occidental continua essent motor de desenvolupament econòmic del país. I aquest no és un fet nou. Molt al contrari. Els geògrafs sabadellencs Pau Vila i Lluís Cassassas ja varen deixar constància de la rellevància estratègica de la nostra comarca pel país a través dels seus treballs, així com la del corredor que des del Maresme ens uneix amb el Baix Llobregat, l’actual B-30. I encara, més recentment, el que fou el primer alcalde democràtic de la ciutat després del franquisme, Toni Farrés, va dedicar els seus darrers anys de vida a animar els actors d’aquesta nostra zona (empreses, centres de recerca, universitats, administracions locals i autonòmica, organitzacions empresarials i sindicals) a treballar conjuntament per potenciar l’àmbit de la B30 com la zona industrial i tecnològica amb més futur del país, tant pel seu potencial tecnològic, d’innovació, de recerca i de formació, com per la seva situació estratègica.

Serveixin aquest conjunt de dades per il·lustrar alguns dels molts clars i dels obscurs que el Vallès, vist des de l’òptica sabadellenca presenta i que cal prendre en consideració a l’hora d’identificar oportunitats i d’articular la nostra relació amb els territoris i àmbits que ens són més propers. I això en un moment en què el debat sobre el Vallès (els ‘vallesos’) comença a ser viu, és d’una gran importància i transcendència. Més quan alguns dels actors que actuen sobre aquest nostre territori, han començat a moure les seves peces amb l’objectiu de posicionar-se millor davant aquest futur que ja és present. Que no perdem passada!​ ([email protected])

“El Vallès Occidental continua essent motor de desenvolupament econòmic del país”

Comentaris
To Top