Les avaluacions dels darrers anys ens mostren que a Catalunya i a Sabadell existeix aproximadament un 25% de nois i noies que no superen la secundària obligatòria i en molts casos abandonen l’escola abans dels 16 anys. Aquest és un element preocupant i encara ho és més si s’analitzen algunes zones de la ciutat, on aquestes dades es disparen fins al 50% de la població escolar.
Aquestes xifres contrasten amb els objectius fixats per la comissió d’educació de la UE per a l’any 2020, en què preveu que un 85% de la població superi els estudis secundaris postobligatoris.
Cal fer un gran esforç per poder reconduir la situació i buscar fórmules que permetin recuperar a tots els joves que abandonen prematurament. Una oportunitat és incrementar els grups dels cursos de formació i inserció i tots els ponts i passarel·les possibles perquè aquest alumnat acabi cursant alguna de les variants de la FP. Aquest és un element determinant per accedir al món laboral i per a la seva integració social.
Els ajuntaments, tot i que tenen poques competències en ensenyament, han de ser els més interessats en l’educació dels seus ciutadans. Per això han de ser capaços de pactar plans d’actuació conjunts amb l’administració que les sustenta, en aquest cas el Departament d’Ensenyament a través dels Serveis Territorials. Les dues administracions han d’estar interessades en un objectiu comú: la millora de l’ensenyament dels infants i dels joves.
L’Ajuntament també ha de saber mobilitzar tots els recursos educatius existents a la ciutat i posar-los a disposició de les escoles. Sabadell disposa de recursos i d’agents educatius en àmbits com la salut, serveis socials, serveis educatius, joventut, esports, policia, esplais, entitats de lleure, de natura, empresarials, sindicals, d’excursionisme, esportives, culturals, voluntariat, ONGs, etc.
A més, la ciutat també disposa d’infraestructures com centres cívics, biblioteques, museus, teatres, cinemes, instal·lacions esportives, el Vapor Llonch, etc.
Mobilitzar tots aquests recursos i agents educatius en potència en una direcció estratègica és el que en educació, des del 2004, coneixem com a plans educatius d’entorn.
L’objectiu dels plans educatius d’entorn és el d’implicar a tots aquests agents i recursos en l’educació d’infants i joves, sobretot d’aquells que més ho necessiten i que estan situats en entorns més desfavorits. Cal coordinar aquesta actuació amb la tasca dels centres educatius.
Actualment a la ciutat existeix un pla per millorar l’èxit educatiu i alguns plans d’entorn que fan la seva feina, però és indubtable que s’han de revitalitzar i potenciar, perquè incideixin molt més en la millora dels resultats educatius dels nois i noies d’aquestes zones.
Per això és una excel·lent noticia l’elaboració a la ciutat del Pla Estratègic d’Acció Social, en què un dels elements prioritaris serà l’atenció als infants i joves de famílies desfavorides. Són aquests els que més pateixen les conseqüències de les dificultats extremes de les seves famílies.
Assegurar per a aquests infants i les seves famílies l’alimentació, l’habitatge digne, l’atenció sanitària, l’escolarització, superar la pobresa energètica… són elements bàsics que tenen una incidència fonamental en la millora dels resultats acadèmics i del seu futur com a persones.
“Aproximadament un 25% d’alumnes no superen la secundària obligatòria i en molts casos abandonen l’escola abans dels 16 anys”
