Celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que reivindica la lluita de la dona per millorar les seves condicions socials i laborals davant la continuada i flagrant manca d’acció de les classes dirigents, la desvaloració del treball femení i el progrés ínfim cap a l’equitat de gènere. I avui encara es fa necessari reivindicar-lo ja que les discriminacions que pateixen les dones a la nostra societat continuen sent reals.
Posem-hi xifres: xifres:
-El sou de les dones és un 24% inferior al dels homes per a la mateixa feina i categoria. (Dades INE).
-Els homes dediquen a les tasques de la llar 14,5 hores setmanals, contra les 28 hores, el doble, de les dones (dades IDESCAT).
-Del total de llocs directius públics i privats a Catalunya només el 34% estan ocupats per dones. (Dades Departamen de Treball de la Generalitat de Catalunya).
Aquestes dades disminueixen en alts càrrecs públics i privats. Així, per exemple, avui tenim un 18% d’alcaldesses i un 30% de regidores als nostres ajuntaments.
Cal que tinguem tots present, homes i dones, d’on venim. Tradicionalment s’han atribuït a l’home i a la dona papers i responsabilitats públiques i privades molt diferents. D’una banda, els dels homes, que els exerceixen des de models patriarcals i autoritaris conscientment o inconscientment i, d’una altra, els de les dones, que per no renunciar al benestar dels nostres acceptem viure en aquest ‘status quo’ on la presa de decisió a tots els nivells, fins i tot en aquells que afecten exclusivament la dona, queda en mans d’aquest pensament endèmic masculí.
No cal que ens culpabilitzem les unes (dones) ni ens posem a la defensiva els altres (homes). La realitat és la que és i hem d’emprendre accions decidides per modificar-la.
El primer pas està en prendre consciència que aquests rols atribuïts als uns i als altres (homes i dones) tenen la mateixa vàlua social i, particularment, que els treballs en l’àmbit domèstic i familiar no són prescindibles. Al contrari, són una peça clau del benestar de les persones i de la nostra societat, benestar de les famílies a què les dones no hem volgut renunciar mai. El discurs actual d’omissió, tan reiterada, d’aquesta realitat és un obstacle a l’hora de planificar una disposició del temps i del treball remunerat que respecti i garanteixi el benestar dels ciutadans.
Certament, la societat té assumit que el progrés social no és possible sense les dones. Tot i això, cal treballar per tal de situar-les en posicions d’autoritat que permetin introduir la seva expertesa, coneixement i talent, aportant la visió de gènere i noves formes de fer.
Ara és, doncs, el temps idoni per promoure la reflexió i revisió individual, la de tots –des dels més progressistes i feministes fins a aquells instal·lats en l’status quo patriarcal (que difícilment ho faran, és clar)– al voltant de l’equitat de gènere.
Aquesta reflexió i presa de consciència ha de permetre, a continuació, actuar, moure fitxa i protagonitzar tots plegats la transformació que ens porti a una societat on el valor de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones sigui real i efectiva. I les que ho hem de fer seriosament som les dones, perquè ells, malgrat que hi ha un petit sector que ens hi dóna suport, difícilment mouran fitxa.
La història ha demostrat que tots els avenços en la igualtat de gènere (el dret de vot de les dones, l’assoliment de drets civils i jurídics, l’administració dels propis béns, la pàtria potestat compartida dels fills, la possibilitat de ser càrrecs electes, el divorci i molts altres) han estat possibles gràcies a la lluita i la mobilització de les dones. Recordem-ho i no ho perdem de vista. Els homes no només no han fet el pas, sinó que en molts casos hi han posat grans resistències.
No deixem passar l’avinentesa, i ara que estem construint una nova república, des de les bases, de baix cap amunt, fem-ho. Fem-ho establint polítiques d’igualtat de gènere que ens permetin ser un model de país i un referent també en aquest àmbit.
Per una nova República que avanci en drets i retrocedeixi en privilegis.
” La història ha demostrat que tots els avenços en la igualtat de gènere) han estat possibles gràcies a la lluita i la mobilització de les dones”
