Proposo recuperar les colònies d’estiu amb l’objectiu d’aconseguir que cap nen i nena de la ciutat no es quedi sense vacances. Potser ja no som a temps que l’Ajuntament pugui respondre a aquesta proposta de cara a l’estiu 2016. En tot cas es podria fer una primera experiència pilot i preparar un gran projecte pel 2017. Però anem a pams.
La idea de les colònies d’estiu és una idea que surt de plantejaments progressistes i lliurepensadors amb dues idees. Em primer lloc donar als nens durant uns dies d’una vida sana, eren les idees higienistes, ara en diríem educació per la salut i de la idea d’Odón de Buen a Catalunya d’educar en contacte amb la natura. Posteriorment fonament de Baden Powell i la creació de l’escoltisme. Existeix el precedent de planejar fer colònies pels nens i nenes en el pressupost de cultura de l’any 1908 a l’Ajuntament de Barcelona. A Sabadell s’inicien el 1913 a Sentmenat per la Lliga d’Higiene Escolar amb el suport municipal i tenen uns moments d’esplendor durant l’ajuntament republicà.
Tornem a l’actualitat. Entre els 7 i els 14 anys hi ha a Sabadell uns 16.000 nens i adolescents. Inicialment es pot fixar un objectiu d’arribar a cobrir el 20% de nens, és a dir, oferir 3.200 places. Es podrien fer tandes de cinc dies, on els autobusos portin i recullin els nens consecutivament, estalviant-nos la meitat del transport. Caldria llogar entre dues o tres cases de colònies durant els mesos de juliol i agost. Caldria contractar equips de monitors que organitzessin les activitats. Es pot organitzar en tres cases de colònies d’unes 100 places de capacitat. Crec que això pot costar poc més de 500.000 euros. Hi ha gent a la ciutat que pot fer aquest càlculs molt millor que jo. Estic segur però que seria relativament senzill buscar, a més de l’aportació municipal, esponsoritzacions per un projecte d’aquestes característiques.
Cal tenir present que avui a la ciutat hi ha probablement uns 22 grups d’esplai que tenen uns 338 monitors i eduquen a uns 2.100 nens i nenes. I aquests ho fan de forma voluntària, pel que en total hi hauria uns 5.300 nens que farien tandes de colònies que representarien un 33% de nens i adolescents sabadellencs.
La proposta caldria que fos fruit de la col·laboració entre els esplais i l’Ajuntament, és a dir, caldria que aquesta proposta no dinamités les colònies i campaments que formen part de l’activitat final d’un grup d’esplai. Alhora caldria que aquest projecte reforcés els esplais i no entressin en competència deslleial.
En moments de crisi com els actuals hi ha moltes formes de veure com reacciona una ciutat,
però segurament un dels millors indicadors és veure com la ciutat tracta els seus nens i nenes. Establir que una gran part d’aquests poden gaudir d’uns dies de vacances en contacte amb la natura no soluciona altres problemes que paral·lelament cal abordar, però ajuda els nens i també dota d’orgull una ciutat. A més dóna un missatge clar i entenedor als propis nens i als seus pares: la ciutat es preocupa de tots ells, especialment d’aquells que tenen més dificultats de gaudir de vacances. En aquest primer any es podria començar per barris amb més dificultats. Crec que seria un estímul cap a aquells que se senten més abandonats.
MEV i MCEC, tenen un gran repte, mobilitzar el miler de joves que es necessita i la Casa del Comú té el repte de posar els mitjans econòmics i logístics necessaris.
PD. Felicitats a les dues heroïnes sabadellenques Mireia Vehí i Maria Juez pel seu noble gest que ens honora a tots. Gràcies.
“Es podrien fer tandes de cinc dies, on els autobusos portin i recullin els nens consecutivament, estalviant-nos la meitat del transport”
