Punt i apart. Divendres passat es va tancar una sessió d’investidura que va fer història: mai abans algú que havia acceptat l’encàrrec del Rei per a buscar els suports necessaris per a ser President del Govern d’Espanya s’havia presentat al debat sense tenir-los ni poder-los aconseguir. Investidura fallida. I ara què?
Doncs ara entrem a la segona part, que només té una diferència amb la primera i és que s’ha engegat el cronòmetre del compte enrere. Data límit 2 de maig per a fer govern o per convocar eleccions. Caixa o faixa. Prou de balls de saló i de política de plató de TV. Ara, una de tres: o govern de canvi cap a l’esquerra, o govern de “Gran Coalició” cap a la dreta, o noves eleccions el 26 de juny… i tornem a llençar la moneda.
A la vista del croquis plantejat, l’únic agent que pot participar en les tres opcions, és el partit de Pedro Sánchez. El centre esquerra és qui pot decantar el pes del govern segons els actors pels que aposti. Sánchez n’és conscient. En té tota la responsabilitat però malauradament compta amb poca força interna per escollir sense complexes. El referèndum a les seves bases no és suficient per trencar inèrcies de discursos cavernaris del post -franquisme.
Ho he constatat aquests dos dies de debat d’investidura. Des del meu escó a l’hemicicle he vist como el líder socialista, hostatge de discursos antics en la qüestió catalana, ha perdut la possibilitat d’iniciar els canvis que la política espanyola demanda. Les paraules de la baronessa andalusa retronaven a la Cambra espanyola: “ A Catalunya ni agua!” .
Sánchez doncs, manté les seves línies vermelles amb Catalunya i és incapaç d’oferir un sortida democràtica en front de la sortida judicial que exercita el PP. El líder socialista coneix, però no té el coratge necessari per reconèixer que Catalunya plana com mai sobre la política espanyola i que si no fos per la qüestió catalana, ell, hores d’ara, seria President del Govern.
Les coses ara per ara, apunten just a l’altre extrem. El pacte subscrit entre la dreta 2.0 i el centre esquerra, arrosseguen l’Estat espanyol cap a una gran coalició i el sentit d’un govern PP-PSOE-C’s no té altra base més enllà de donar discurs de garantia de la unitat d’Espanya. De nou Catalunya.
Si és evident que fer un pacte per governar Espanya basat en la voluntat de garantir-ne la unitat tindrà un pèssim efecte sobre Catalunya, també ho és que Espanya perdrà l’oportunitat d’abordar les grans reformes que li calen. No hi ha futur per Espanya sense apuntalar que la qualitat democràtica d’Espanya passa avui perquè Catalunya voti. De nou Catalunya.
Des de Democràcia i Llibertat hem donat la nostra solució per a possibilitar la governança d’Espanya. Donem el nostre suport a un govern de canvi, a canvi de poder fer el referèndum que tantes adhesions aglutina a Catalunya. Un win-win per a Espanya i per a Catalunya. Una oferta constructiva que permet reconstruir les malmeses bases d’un Estat tocat per la corrupció i on plana una ombra de dubte espessa en matèria d’independència judicial.
Sánchez té una possibilitat de reiniciar Espanya. Si l’accepta, nosaltres en garantirem la seva governabilitat sense perdre de vista el nostre compromís granític amb el mandat que ostenta el Parlament, després del 27S. De nou, tot passa per Catalunya
“No hi ha futur per Espanya sense apuntalar que la qualitat democràtica d’Espanya passa avui perquè Catalunya voti”
