Arxiu

Mor el periodista i escriptor Manuel Foraster Giravent

La mort del periodista i escriptor sabadellenc Manuel Foraster Giravent, que dilluns van publicar un teletip d’EFE i esquela familiar a La Vanguardia, no ha sorprés als milers d’amics que va fer en els 66 de vida que comptava. En feia un parell que patia un càncer. Però no per això deixaran de trobar-lo a faltar. Va ser l’autor d’Antoni Farrés Sabater, tal com l’hem conegut (Amics de Toni Farrés, 2012), biografia prou desmitificadora que va resoldre a la manera de recull de testimonis. Aportava dades inèdites sobre el personatge i, per tant, sobre la història de la ciutat i el país. També va publicar, a la prestigiosa col·lecció de narrativa L’Ull de Vidre, de Tusquets Editors, dos llibres prou celebrats, Factures pagades (2012) i Lisboa direcció París (2014). Eren els dos primers lliuraments d’una projectada trilogia, titulada Foraster de fora.
Durant una vintena llarga d’anys, en la seva última etapa professional com a periodista, va ser cap de comunicació del Centre Cultural La Pedrera i director de la revista Nexus, promoguda així mateix per la Fundació Caixa Catalunya. Abans va ser cap de premsa de l’Olimpíada Cultural, del Col·legi d’Arquitectes i, en els anys vuitanta, sotsdirector del setmanari El Món, on va treballar de manera molt intensa i prou anònima. 6.1 4 colPerò tant com de l’escriure, i gairebé com un fet consegüent, era un vocacional de les converses, les tertúlies, el plaer per fer amics i tenir-ne cura i el gust per les descobertes atzaroses, aconseguides en viatges sempre ambiciosos (tant podien ser les clàssiques anades a París com el que

al 1979 va efectuar a la Xina) o bé en lectures imprevisibles i també imprescindibles.
La trilogia Foraster de fora anava sent el resultat literari d’aquella relació amb el món tan seva, feta a base de viatges i lectures. En les tertúlies, en va organitzar de molt concurregudes entre el seu ampli i divers cercle d’amics. Els reunia al restaurant barceloní Casa Leopoldo, fins que aquest va ser obert i a ell la malaltia li ho va permetre.

Comentaris
To Top