Opinió

Republicanisme cultural

Quan pensem en la cultura normalment pensem en edificis, serveis i programacions i poques vegades reflexionem sobre el fet que la cultura és l’element més important de les polítiques públiques, un cop assegurades les mínimes condicions de vida. És més, moltes vegades pensem que per assegurar aquestes mínimes condicions de viure amb dignitat es necessita un millor nivell cultural i uns millors valors compartits en una societat.
En la introducció del llibre editat l’any 1932 de Miquel Carreras  “Elements d’història de Sabadell” la comissió de cultura escriu pensant en l’educació republicana: “ Però, encara, sense fer transcendir les nostres evocacions a tan reculats temps, avui venerem, els vestigis del que fou; i una finestra, un capitell, una façana ampla i matussera, l’ull obscur d’un pou, un portal de ferradura, un xifra posada al dintell d’una portalada, un escut…, elements que el caminant distret no descobriria, a nosaltres ens parlen d’un pretèrit que té la sàvia virtut d’estimular-nos en el patriotisme local. I, encara, al damunt i per damunt de tot això, poseu-hi la història, poseu-hi els homes que ho animaren fins a donar a cada cosa aquell sentit humà intrínsec que la fa perdurable. Llavors us trobareu en una síntesi puixant de patriotisme, que és com dir d’arrelament per atracció de la terra.”
El Mapa Cultural de 1995, és potser l’esforç més gran de sintetitzar i fer prospectiva sobre la cultura a la ciutat. Existeix un quasi mite sobre el mapa cultural i especialment sobre l’ideari del mapa cultural. És lògic atenent que el mapa cultural va ser un esforç titànic -impressionants els volums- i únic en aquells moments, i a més pel fet que s’hi posés un ideari que va ser una innovació molt important. Ara precisament és el que em miro. Anuncia compromisos ideològics, bona idea: “substrat ideològic i polític de l’equip de govern”. Posem-ne tres tastets més:  “La ciutat amb identitat pot generar solidaritat i generositat, condicions necessàries per a socialitzar plusvàlues individuals i per revertir a la societat els beneficis econòmics que genera la mateixa ciutat. (…) Cal entendre el patrimoni de manera ampla i transversal. No inclou únicament els continguts inventariables de la història. Cal introduir-hi els símbols intangibles, la història oral, els costums a partir dels quals s’organitza i s’expressa la ciutat” (…) “La identitat local expressada essencialment a través dels valors simbòlics del patrimoni, vehicula la ciutat com una unitat a partir de la qual el ciutadà pot esdevenir subjecte directe i actiu de les seves potencialitats.”
Així doncs l’Ajuntament és el dipositari d’un patrimoni material però és, alhora, símbol del patrimoni immaterial que és el que dóna sentit i fixa el sabadellenquisme. L’Ajuntament ha de fer de marmessor d’un llegat sagrat com és el llegat de la nostra identitat, el sentiment comunitarista del poble, el patriotisme local, el republicanisme. Sense identitat no hi ha arrelament i sense arrelament no hi ha solidaritat. Aquesta és la funció, en la salvaguarda del patrimoni de la ciutat, dels museus i arxius i de la política cultural en general. De fet aquesta és la clau de l’ètica civil republicana de l’Ajuntament de Sabadell de 1931. La ciutat és la pàtria. I si generem un debat sobre la cultura avui a la ciutat? I si posem en primer pla les polítiques educatives i ens plantegem donar un canvi de 180 graus encara que sigui a costa que l’ajuntament n’assumeixi el lideratge i el patrocini?

“L’Ajuntament és el dipositari d’un patrimoni material però és, alhora, símbol del patrimoni immaterial que és el que dóna sentit i  fixa el sabadellenquisme. “

Comentaris
To Top