Aquests dies estem distrets amb aquesta mena de polítiques postmodernes de decidir com ens gastem un milió d’euros no per qüestions ideològiques sinó per com determinats grups es saben mobilitzar a les xarxes per votar les seves propostes. Cal dir que segurament aquelles propostes més importants i prioritàries, no necessàriament seran les que aconsegueixin mobilitzar més gent. És una mena d’efecte Mateu. Es a dir a cops alguns serveis públics acaben essent utilitzats per aquells que menys ho necessiten ja que aquells que haurien de ser-ne els usuaris ni saben que existeixen.
Anem a donar un cop d’ull a com fa un segle l’esquerra decidia les seves prioritats. Les eleccions municipals a inicis de segle XX eren peculiars. A Barcelona s’escollien cada dos anys la meitat del regidors. L’any 1901 van guanyar els republicans, però encara hi havia majoria dels regidors corruptes del turnisme. L’any 1903 van tornar a guanyar els republicans i van aconseguir majoria. Es pot considerar que és el primer ajuntament democràtic. Tot i que encara passarà un temps fins que l’alcalde sigui també escollit pels regidors. Bé, l’any 1903 els republicans accedeixen al control de l’ajuntament i fan grans canvis, acaben amb la corrupció que era estructural i que venia de la nit dels temps, refinancen el deute municipal a llarg termini amb conceptes moderns i aconsegueixen una gran superàvit cap a l’any 1907.
Es plantegen què fer amb aquest superàvit pel pressupost de l’any 1908. I fan el que ha passat a la història com el “Pressupost de 1908”. Els republicans decideixen que ha d’anar a construir un nou sistema educatiu: construcció de grups escolars, establir un cos de mestres ben pagats i ben formats i uns sistemes educatius a l’avançada. Qui eren aquesta gent? Doncs ni més ni menys que Hermenegildo Giner de la Ríos, Pere Corominas o Francesc Layret. Van dissenyar el que en aquell moment es deia escoles neutrals, ara en diríem quasi laiques, coeducatives i en català. I la promoció de colònies per a nens i nenes. Inicialment va ser un pacte entre republicans i la Lliga Regionalista. Hermenegildo Giner escrivia: “Enseñar para aprender y saber, y dirigir para vivir con arreglo a lo aprendido y sabido; en una palabra: la Escuela ha de servir para la vida. Y la existencia no es libre si obedece de antemano a un dogma religioso, o social, o político; a un sistema, o a una doctrina.” La reacció de l’església no es va fer esperar, el 24 de febrer de 1908 el Cardenal Casañas diu: “… Nuestro municipio implícitamente niega la Divina misión de la Iglesia y la pone al nivel de las sectas infernales inventadas por los enemigos de Cristo”. S’acusa els republicans que la coeducació promou la “bisexualitat” i la “promiscuidad”. La campanya desborda per la dreta la Lliga. La Lliga amb Francesc Cambó i Puig de Cadafalch i Prat de la Riba es tiren enrere, d’una manera ignominiosa. Francesc Layret, el líder polític municipal respon: “amb quin valor vosaltres, que sou representants d’un partit catalanista, autonomista i progressiu, aniríeu a demanar ajut al poder central, per cohibir el desenvolupament de les iniciatives d’una corporació popular?” El que acabarà essent el primer alcalde democràtic, Alfred Perez Bastardes afirma“se quiera resucitar el espíritu de la Inquisición”. El govern central acaba anul·lant el pressupost barceloní.
Per què relato aquest moment estel·lar de l’esquerra catalana? Per explicar com raonava l’esquerra fa cent anys. Aconsegueixen estalviar fent una bona gestió una quantitat brutal de diners i, de totes les possibilitats que hi ha, van decidir dedicar-ho a l’educació dels nens i nenes. M’agradaria que ara a Sabadell féssim igual. Podem dedicar l’any vinent 10 milions d’euros més a l’escola infantil i primaria?
“Podem dedicar l’any vinent 10 milions d’euros més a l’escola infantil i primaria?
