El conflicte per l’ús de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil es podria resoldre en poc més de mig any. És el temps que l’equip de govern estima perquè una comissió jurídica de la Generalitat es pronunciï sobre qui té el dret sobre l’edifici, l’Ajuntament o l’Estat. L’equip de govern ha iniciat un procediment que culminarà amb un informe «preceptiu i vinculant» de la Comissió Jurídica Assessora, organisme dependent de la Generalitat, sobre la recuperació de la caserna de la Guàrdia Civil per part de l’Ajuntament. La sol·licitud davant aquesta comissió té com a objectiu revisar tots els acords signats fins ara per anteriors governs municipals i l’Estat per poder recuperar definitivament un espai de més de 9.210 metres quadrats per destinar-lo a les necessitats de la ciutat. Així ho va comunicar ahir l’alcalde, Juli Fernàndez, qui no va concretar a què es destinarà l’espai, que comprèn a més de les dependències de la caserna els antics pisos dels membres de la Guàrdia Civil. L’alcalde va subratllar que la caserna, construïda al 1911 gràcies al finançament de particulars i municipals, és de titularitat municipal. La revisió dels acords podria invalidar el conveni signat 2006 entre l’Ajuntament, presidit per Manuel Bustos, i el Ministeri de l’Interior i que comprometia les arques municipals a pagar 3 milions d’euros i un solar de propietat municipal de 5.000 metres quadrats de Sant Pau de Riu-sec a la Guàrdia Civil, amb capacitat per construir 10.000 metres quadrats. Una compensació que Fernàndez va qualificar de «gravós per la ciutat» i que «no correspon a les necessitats d’un cos que a dia d’avui considerem que té unes necessitats mínimes a la ciutat». De moment no ha sortit cap partida de les arques municipals per executar aquest pagament però sí que hi ha una reserva pressupostària.
El portaveu del PSC va advertir al novembre que el futur de la caserna venia determinat per l’acord que s’havia signat anteriorment. Ahir Ayuso, va tornar a defensar el conveni del 2006 «perquè en aquell moment era la millor solució» per aquest conflicte. El portaveu va també acusar l’Entesa d’haver «dinamitat» el desenvolupament del projecte Parc de Salut que preveia una sortida per la caserna i pel conjunt de la ciutat per haver presentat un recurs contra l’acord. 
