Opinió

Guardar o llençar?

El calendari ens indica que cal fer el canvi de la roba d’hivern a la roba d’estiu a la primavera, o la d’estiu per la d’hivern a la tardor. Aquest fet sempre ens posa cara a cara amb la disjuntiva de què hem de llençar o què hem de desar. Sovint ens preguntem per què guardem tantes coses que amb el pas del temps es revelen inútils. La resposta acostuma a ser sempre la mateixa «per si de cas», i massa vegades aquest «si de cas» no arriba mai i cada any anem caient en aquest mateix parany. Tenim els armaris plens de gom a gom, però ens acostumem a viure en aquesta situació d’anar emmagatzemant objectes i a considerar-ho, si no normal, sí habitual.

Si bé la paraula ‘guardar’ pot tenir diversos significats, aquí farem servir el de conservar; el contrari de guardar és tirar i aquí es prendrà en el sentit de desfer-se del que no ens és útil. A moltes persones els costa molt tirar, i fer-ho els representa una experiència una mica molesta. I és que posem afecte en els objectes i també vam crear dependències; sembla com si ens sentíssim més segurs envoltats d’un reguitzell d’objectes o de roba que en un moment determinat van tenir un significat a la nostra vida, o que comprem pensant en la felicitat o benestar que ens podrien facilitar, o bé alguna persona apreciada ens va regalar. El pas del temps s’ha encarregat de demostrar-nos que les nostres expectatives excedien les possibilitats. Cal no oblidar que el fet de tirar objectes és propi de la societat de l’opulència i del consum com és la nostra. Una gran part de la humanitat no viu aquesta situació, senzillament perquè no té res a rebutjar.

Últimament s’ha sentit molt parlar del llibre “La màgia de l’ordre”. Eina per ordenar casa teva i … la teva vida ! Aquest llibre, que tan sols he fullejat, posa de manifest la importància que té l’ordre en el nostre ambient. De fet, el llibre només emfatitza que es viu força bé quan les coses estan cadascuna al seu lloc. Cosa que no és nova per a moltes persones. Per aconseguir-ho, i segons la seva autora, cal desfer-nos d’aquelles coses que no ens són útils. Recomana, abans de tirar qualsevol cosa, agrair el fet d’haver-la pogut gaudir. D’alguna manera és visualitzar la ruptura de la relació que hem tingut amb l’objecte. Coses ben evidents passen a ser novetat no se sap bé per què.

Si rebutjar coses materials ens costa, no és més senzill rebutjar records, perquè aquests formen part del nostre passat i del nostre present, però no tots són bons ni ens generen bones sensacions, i són precisament aquests records molestos els que hem d’eliminar perquè entorpeixen l’ordre del present i ens fan mal. Llençar-los encara ens costa més perquè a vegades sembla que trobem satisfacció recreant-nos en els mals records. Hem de conservar els bons, fer-los nostres per millorar el nostre present. Llençar també vol dir deixar que l’aire passi enmig de les coses i dels records, i no cal oblidar que l’aire és vida. Si falta l’aire correm el risc de morir asfixiats. No permetem, doncs, que res ens asfixiï, ni en els armaris, ni en l’espai dels records.

Després de cantar les excel·lències del fet de tirar, vull remarcar que hi ha coses que sempre ens seran útils i que, per tant, no s’han de llençar mai: els bons records, el record de les persones que hem estimat i ens han estimat, l’amor , les ganes de viure, l’alegria …, coses, totes elles, que ens poden ajudar a tenir una vida més plena.

“Són precisament aquests records molestos els que hem d’eliminar perquè entorpeixen l’ordre del present i ens fan mal”

Comentaris
To Top