La primera vegada que vaig sentir a parlar de la possibilitat de poder allargar els ferrocarrils de la Generalitat al pas de Sabadell va ser a Antoni Farrés que em va explicar una cosa molt futurista mai vista: unes tuneladores anirien per sota dels fonaments dels edificis i es podrien allargar les vies de tren. Això si, si no recordo malament pretenia que des de Bellaterra el tren passés per la Creu de Barberà i pugés després fins al Passeig.
La Generalitat de Quim Nadal per fi s’hi va posar. Els serveis tècnics de la Generalitat van fer uns primers projectes plens d’errades, d’insensatesa i de manca de respecte total envers les institucions locals. Això els va portar a cometre l’error de no ensotar correctament el tren a Gràcia. Es van adonar que calia tirar a terra edificis sencers acabats d’inaugurar. Van rectificar, però no els va donar la gana d’ensotar uns quatre-cents metres abans i ens haguéssim estalviat molts mal de caps. Van errar també en el lloc de les cotxeres i no van voler acceptar de posar-les al pla de la Bruguera a cel obert, amb els que ens haguéssim estalviat els castellarencs tindrien tren. El primer projecte però passava just per sobre la Masia de Can Deu, fins i tot els dirigents de la Caixa de Sabadell es va esglaiar. Que ja és dir. Es va decidir contra tota lògica fer l’estació al Passeig i no al vapor Turull. Quans inconvenients ens haguéssim estalviat milers i milers de sabadellencs durant més de 3.000 dies i les seves nits!
Després els serveis tècnics i els seus responsables polítics del govern de la Generalitat ens han estat enganyant cada vegada que al Parlament algú els preguntava o quan trepitjaven la ciutat. Ens han mentit fins a avorrir.
Després hem patit deu any de tuneladores, de sorolls, de camions, de mal humor, d’aturades lògiques, d’aturades inexplicables i per fi ara tenim inaugurades dues estacions. La gent a Barcelona com que saps que ets de Sabadell et diuen: quina sort ara teniu dues estacions noves! Home, noves, noves. Ara estem igual que fa deu anys. La propaganda ens pot fer creure que mai van existir els ferrocarrils catalans amb parada a Sabadell Estació i Sabadell Rambla. Fa quasi cent anys!
La primera sensació que hom té quan baixa a buscar el tren són unes escales interminables, sembla que graó a graó un s’apropa al centre de la terra, on de petits ens deien que vivia el maligne i on segur habita el que va dissenyar l’estació.
Si el tram d’escales fos curt no diria res, però es que hi ha milions de graons! Calia posar-hi unes escales mecàniques per baixar. Aquesta escala ens costarà tants anys com la de Sabadell Centre de la RENFE? Veig però que hi ha un ascensor, es veu que n’hi anaven dos però algú ja decidit deixar-ne només un. Això té dues pegues. La primera, evident, és que la gent que baixa per l’ascensor arribarà al vestíbul completament fregit al forn. Quan trigaran a posar un pedaç que el protegeixi de convertir-se en un infern? Quan plogui la gent que esperarà l’ascensor on s’aixoplugarà? Abans tenien dos ascensor ara un. Avancem?
La segona cosa és que, si no hi ha escales mecàniques, la gent que voldrà usar l’ascensor serà molta pel que serà absolutament insuficient. Aquesta gent que ho ha decidit són un prototip de català molt ben definit per Lluís Foix en “Aquella porta giratòria” on explica els valors de la nostra pobra burgesia que “inclou els conceptes d’una mica, no gaire, sense soroll i fer poca fressa”. És a dir fem una estació, però no la fem del tot, ensotem més enrere el tren a Gràcia, però no donem la raó a la gent del tot. Per cert no m’he pres la molèstia però les estacions noves de Terrassa tenen escales i dos ascensors o han fet com a aquí? Que sóc malpensat? Noooooooooo.
“La primera sensació que hom té quan baixa a buscar el tren són unes escales interminables, sembla que un s’apropa al centre de la terra”
