Quan et disposes a baixar cap a l’estació dels FFGG no hi ha cap rètol indicant si el tren passarà al cap d’un minut o al cap de vint. Per tant no saps si has de córrer o t’ho pots agafar amb calma. És un decisió molt important per la teva integritat perquè anar saltant de tres en tres graons fins baix és realment perillosíssim. Abans a l’antic carrer Alfons XIII, ara República, hi havia una pantalla on t’indicaven els propers trens i l’hora. Això el dia que no estava espatllat que eren molt sovintejats. Baixes el primer tram i arribes a l’estació pròpiament dita i tampoc no saps quan passarà el proper tren. Has d’anar a l’altra punta on una petita pantalla t’ho indica. El que penses és, si ho vaig a veure serà el temps just de perdre el tren. Busques la T-10 i t’adones que hi ha poques màquines de validar com si aquesta fos una estació de Sant Llorenç Savall. Només tres per sentit. Les cues que s’hi faran seran sensacionals. També han estalviat en això. Investigo si hi ha lavabos. Després de passejar-me pregunto a un de seguretat. M’assenyala una porta. No hi ha indicacions de cap mena. Obro la porta i hi ha un lavabo! L’arquitecte és de Terrassa? Ens té mania? Gastar-se més de cent milions d’euros i no posar-hi lavabos? I l’únic que hi ha és un de clandestí. És de bojos. Valides el tiquet i au a baixar més escales. Arribes a les andanes. Una cosa molt bona i que m’agrada ressaltar és que, per fi, han desaparegut els respatllers dels antics bancs de Sabadell Rambla, eren metàl·lics i rodons. Sempre he estat convençut que aquest bancs estaven esponsoritzats per la Confederació de Fisioterapeutes de Sabadell (CFS). Quants sabadellencs i sabadellenques hi ha deixat les seves vertebres dorsals? Temia que amb les retallades, algú se li acudís reciclar aquells bancs.. Per cert ara que es comença a discutir què en podem fer d’aquella perillosa i claustrofòbica estació, tinc la solució. S’hi podria posar una empresa, potser millor una cooperativa de cria de xampinyons i gírgoles.
No hi entenc el suficient però m’ha semblat que les andanes són curtes i potser només en el millor dels casos hi cabria un vagó més. Es veu que mai podrem tenir trens de sis vagons. En fi…
La llum blanca de l’andana està força bé. Les parets de l’estació els han deixat tal qual, com si s’hagués deixat a mig fer. Algú dirà que es un gran detall i que mereix un premi FAD. No saben que a Sabadell dels premis FAD, el que fem és tirar-los al terra. Com a l’antiga Sabadell Estació. Crec que posar-hi alguna cosa de color clar hagués estat una millor decisió per tal que no sembli la casa de Llucifer. Tampoc dic posar-hi marbre com a les estacions de Moscou, però… Els arquitectes els agrada tot el que sigui cutre i ens volen fer creure que deixar les coses mig acabades és més cool, però ells viuen en masies a l’Empordà del segle XIV amb murs de pedra.
Els seients són força funcionals, però metàl·lics, la fusta no els agrada als que dissenyen estacions, els sembla una cosa massa natural, massa bona pels humans. Un cop assegut esperant el tren pots fer dues coses, començar a fer el gamberro i trencar tot el que pots i fer grafits per tot, o posar-te a llegir. No sé per què però crec que el nostre benvolgut alcalde prefereix la segona opció. Obres el llibre i t’adones que hi ha una veu que no et deixa. És l’altaveu de l’ascensor que com diuen alguns joves et ratlla fins al fons més ocult de l’orifici de l’oïda. Cal tant volum cada vegada que puja i baixa de tal manera que tota l’andana se n’adoni? Els recomano que baixin el volum. Però llavors sonen els altaveus de l’andana, amb tota mena d’avisos apel·lant al civisme. Per exemple que hi ha seients per la gent gran. De debò que algú creu que serveix d’alguna cosa? I si fan alguna cosa com posar revisors i posen multes de veritat? Si has sobreviscut a l’experiència i no t’ha donat per començar a trencar alguna cosa, arriba el tren i a dins et van avisant de cada parada del camí. El 99% dels viatgers dels FFCC agafem el tren molt sovint ens sabem les estacions de memòria. No ens poden deixar tranquils! Podien fer com a l’AVE vagons silenciosos on la gent poguéssim llegir.
El balanç però el deixarem per més endavant quan tinguem les tres estacions que manquen. Esmolem les eines!
“Gastar-se més de cent milions d’euros i no posar-hi lavabos? I l’únic que hi ha és un de clandestí”
