El portaveu del grup municipal del PSC, Josep Ayuso, va declarar ahir davant del jutjat d’instrucció número 4 de Sabadell com a investigat pel cas Ca n’Alzina. Ayuso va assegurar que la denúncia, presentada per Entesa per Sabadell, era «política» i que tenia com a finalitat «erosionar la meva persona». 
Durant poc més d’una hora Josep Ayuso va respondre les preguntes de la jutgessa que instrueix el cas arran de la denúncia presentada per Entesa per Sabadell al març del 2014 per presumptes irregularitats urbanístiques comeses a la finca de Ca n’Alzina. Ayuso va declarar després de l’excap de Planificació Urbanística, Maite Morao. Ambdós són investigats (abans imputats) juntament amb el propietari de la finca, l’exalcalde de Polinyà i l’excap d’urbanisme d’aquest Ajuntament pels presumptes delictes contra l’ordenació del territori i de prevaricació. Per Ayuso, es tracta d’una denúncia «sense cap base jurídica». En la seva opinió el procés no busca la justícia sinó «només la imputació» del portaveu del PSC i la «repercussió mediàtica i política que això comporta». «Mentides, dades falsejades i declaracions tendencioses» són els termes que va utilitzar per referir-se als arguments esgrimits per l’Entesa i que, segons va dir, va aclarir davant la jutgessa.
Va assenyalar directament l’exregidora de l’Entesa Virgínia Domínguez i l’actual regidor de la Crida Maties Serracant, com els artífexs de les «interpretacions tendencioses» que es van fer arribar al jutjat. Com ha vingut defensant en els darrers anys, va reiterar que mentre va ser regidor d’Urbanisme «vaig actuar amb absolut i estricte compliment i sotmetiment a la legalitat vigent».
Expedients
Va defensar la seva actuació citant els set expedients de disciplina urbanística que havia obert contra la propietat de Ca n’Alzina i dos més de disciplina d’activitats. A aquests processos va sumar requeriments, multes coercitives, denegació d’al·legacions i precinte de maquinària i d’obres, entre altres actuacions. Tot per assenyalar el propietari de la finca com a responsable dels «reiterats incompliments de la normativa urbanística». Pel que fa al Pla Especial de Ca n’Alzina, que segons l’Entesa s’havia plantejat per legalitzar totes les irregularitats comeses, Ayuso va assegurar que es tractava d’un document d’iniciativa privada i que es va iniciar el procés per la seva aprovació després que els tècnics donessin via lliure a la seva tramitació administrativa. Va insistir en què possibilitava regularitzar les actuacions si «així ho permetia el marc normatiu vigent» ja que des dels anys 80 s’havien fet diferents actuacions.
