Opinió

Talent i incompetència: el principi de Peter

Els canadencs Laurence J. Peter (pedagog) i Raymond Hull (guionista) van publicar al 1969 el llibre “El principi de Peter: tractat sobre la incompetència o perquè les coses van malament”. El més famós resum d’aquest principi és “amb el temps, tot lloc d’una jerarquia tendeix a ser ocupat per una persona que és incompetent per dur a terme les seves obligacions”.

Moltes grans empreses estan preocupades per la incidència que pugui tenir el principi de Peter en les seves respectives organitzacions. Es fan cursos, hi ha especialistes en detectar-ho, etc., perquè aquestes grans empreses són conscients que la incompetència, especialment a les més altes jerarquies, són un gran perill.

Però si algunes organitzacions són particularment víctimes del principi de Peter, són les polítiques. Al 1969 Peter ja definia els partits polítics com a “un aparell per a la selecció de candidats, que es mou de forma no transparent, als passadissos, i en funció d’interessos especials sovint desconeguts públicament”. Al 2016, la definició de Peter és increïblement viva aquí, tant a nivell estatal, com català i inclús sabadellenc.

Incompetència és el contrari de talent. No deixa de sorprendre com a les organitzacions polítiques, majoritàriament, triomfa molt més la incompetència que el talent. Per terme general, els ascensos en l’escalafó dins d’un partit polític mai tenen res a veure amb el talent. Els valors més reconeguts per ascendir són el seguidisme als superiors, la manca de criteri propi dedicant-se a fer només “allò que diguin els de dalt”, no criticar els superiors sinó lloar-los constantment, fidelitat absoluta als superiors, etc. Per contra, tenir opinió i criteri propis, visió crítica i tenir la capacitat de dir “no” als superiors tot argumentant-ho, garanteixen un futur molt curt dins d’una organització política.

Una altra formulació del principi de Peter és que en una estructura jeràrquica de tipus piramidal (per exemple, un partit polític) s’arriba més amunt en funció de la pròpia incompetència. Així doncs, no ens han d’estranyar gens molt lideratges polítics. Tot i així, on més s’estén la incompetència dins de les organitzacions polítiques és als càrrecs intermitjos. Són els garants de que les decisions dels superiors es compleixin, i anul.len els qui tenen talent evitant de pas que pertorbin la “pau interna” imposada pels superiors. Els incompetents situats en nivells mitjans i superiors rebutgen tenir gent amb talent a prop. Conscients de la seva incompetència, tenen por que els prenguin el lloc. Aleshores, es rodegen de més i majors incompetents, afectant encara més al conjunt de l’organització.

Com és molt fàcil d’imaginar, els incompetents en política no tenen ideologia. Com a molt, repeteixen quatre lemes bàsics. El que motiva principalment els incompetents és la gestió del poder. Quan en una organització política diversos incompetents lluiten pel poder, es produeixen fenòmens com el que hem vist darrerament al PSOE: no hi ha discussió ideològica, sinó sobre qui mana. En canvi, quan el talent predomina, les discussions internes són de caràcter ideològic. Una altra cosa, però, és quan la ideologia és només una excusa per disputar-se el poder. Aleshores, un cop assolit el poder, es guarda al calaix la ideologia. També hi ha força casos d’aquest tipus.

Tots aquests elements expliquen en bona part la tan discutida desafecció política. No cal ser analista polític per comprovar que en la política ja no queda talent. Per aquesta raó, per exemple, quan toca opinar sobre algun tema una mica complex, els partits busquen experts de fora. Ho fan perquè dins seu no tenen a ningú que hi entengui. I és lògic, perquè sense talent només queda incompetència. I l’incompetent només té coneixements sobre gestió del poder, no pas sobre medi ambient, educació, sanitat, cultura, etc.

La política no es regenerarà mentre continuï vigent el principi de Peter. Només ens falta saber quant trigarà en desaparèixer.

“En una estructura jeràrquica de tipus piramidal (per exemple, un partit polític) s’arriba més amunt en funció de la pròpia incompetència”

Comentaris
To Top