Opinió

Autobús a Sant Llorenç: un esport de risc

D’esports d’aventura n’hi ha molts: alpinisme, escalada, kayak, espeleologia, paracaigudisme, submarinisme, barranquisme, bicicleta de neu, bicitrineu, aigües braves, aigües vives, ala de pendent, ala delta, alaesquí, salt base, espeleobusseig, esquí de riu, esquí extrem, esquí forapista, descens de barrancs i el santllorencing.
Si considereu que la vostra vida és poc apassionada, si voleu emocions no cal que us apunteu a fer esports d’aventura, ara en teniu a l’abast de la mà un de nou i molt barat, agafar un autobús i anar a Sant Llorenç Savall.
D’entrada cal saber els horaris i les parades. En això podeu trigar diversos mesos. És més difícil saber horaris i trajectes d’un autobús interurbà de Sabadell que anar a l’Himàlaia. Es veu que la companyia que ho gestiona no té massa interès en tenir clients. Després trigareu uns quants trajectes en saber que fins a la parada del Pont de la Roca només heu de pagar una zona dels bitllets integrats de l’ATM i si preteneu anar a Sant Llorenç mateix us costarà dues zones. Estranya divisió de zones. Sembla fet pel mateix geògraf i cartògraf que va establir els límits dels països a l’Àfrica. Un ximple!
Bé: per anar a Sant Llorenç la companyia et regala pel mateix preu un fantàstic tour per Castellar del Vallès, una cosa sense cap sentit. Si els castellarencs volen anar a Sant Llorenç tampoc els costaria res creuar 100 metres i agafar l’autobús a la carretera.

A més el pobre bus ha de passar per tota mena de llocs, com la perversa rotonda que ens permet entrar al carrer de Tarragona. Quan els urbanistes dissenyen els carrers, no podrien pensar en donar prioritat al transport públic? Convindria en aquest sentit reduir l’aparcament de cotxes que fan que els autobusos hagin de fer autèntics jocs circenses per poder passar. A més als llocs on hi passen autobusos són els millor per posar les bandes per reduir la velocitat?
Al tornar la cosa encara és més demencial. Volta per carrer Pujol, carrer de Barcelona, carrer del Solsonès gira pel carrer Osona fins arribar a la carretera de Sabadell a l’alçada de la benzinera. No he vist pujar ni baixar a ningú al polígon industrial del Pla de la Bruguera. Amb tota aquesta marrada s’han perdut 15 minuts tontament.
Les parades del bus a la carretera de Sant Llorenç són quasi totes de jutjat de guàrdia. Si vas a l’autobús i vols baixar pitges el botó i ja està, baixes a la propera parada possible. Però i si vols pujar a les Arenes per anar a Sabadell? Tot està molt mal indicat. Tot és dissuasori.
Si ja sabeu què costa i on voleu anar després ve l’aventura. Normalment els autobusos són llargs, molts llargs. Quasi mai hi posen microbusos. Hi va poca gent però els autobusos hi podrien encabir les masses populars. El problema és que anar amb aquestes carrosses per una carretera tan estreta i tan plena de revolts tan tancats és un no parar de tenir ensurts. Això si pel camí no us trobeu amb 300 o 400 ciclistes. Ara n’hi ha a totes hores i tots els dies de la setmana. Llavors la cosa es posa seriosa. Els passatgers contenen la respiració i crec que no respiren en els tres quarts d’hora que dura la travessa. No és estrany patir tres o quatre frenades d’emergència i on els pobres cotxes que vénen de cara han d’aturar-se en sec enmig d’un revolt.
No seria més lògic posar sempre microbusos? Ningú se n’adona que algun dia hi haurà un gran accident?

” Si voleu emocions no cal fer esports d’aventura, sinó agafar un autobús i anar a Sant Llorenç Savall”
.

Comentaris
To Top