– Edurne Concejo –
Un 35 per cent dels infants sabadellencs de 7 a 9 anys pateixen obesitat. Unes xifres que doblen els percentatges de països com Anglaterra o França. Els problemes econòmics han empitjorat l’alimentació dels infants i la dieta mediterrània sembla haver-se extingit en moltes llars. La dieta poc equilibrada i la falta d’activitat física han elevat els casos d’obesitat, situant-la com el principal problema de salut en nens. Menyspreem molts països europeus per la seva alimentació, però aquí ja no es fa una dieta mediterrània», afirma amb contundència l’investigador Jesús Ibarluze.
Les xifres l’avalen, els nens sabadellencs consumeixen la meitat de fruita i verdura que els anglesos i els nivells de consum de carn són molt més elevats. Les hores d’esport també s’han reduït. «Els nens sovint van al col·legi en cotxe i això també disminueix l’activitat física dels nostres fills», explica Jordi Sunyer, també investigador.
Segons explica Sunyer, l’obesitat és «la primera preocupació» en la salut dels nens i nenes. Un àmbit que també s’ha vist molt afectat per la crisi, com confessa l’investigador: «La crisi està relacionada amb l’obesitat». I és que un 15 per cent dels pares que han format part de l’estudi estaven a l’atur. Un percentatge que es redueix dràsticament en altres països europeus com França (5%), Anglaterra (4%) o Noruega (0,7%).
La dada més preocupant, però, és la que mostra les dificultats que tenen les famílies per accedir a una alimentació més saludable. Dues de cada deu famílies asseguren no poder oferir als seus fills la dieta que voldrien. Són dades extretes de les investigacions que s’han fet en el marc del projecte INMA (Infància i Medi Ambient).
L’INMA és un projecte de recerca que estudia un col·lectiu de nens i nenes -que anomenen cohorts- des de la seva gestació i durant el seu creixement. Hi ha un total de 7 regions d’Espanya dins el projecte, amb gairebé quatre mil famílies participant.
Sabadell forma part d’una d’aquestes cohorts amb més de mig miler d’infants que des de fa 13 anys, contribueixen a l’estudi dels efectes dels factors ambientals en la salut dels nens.
L’estudi ha provat els efectes nocius de la contaminació ambiental durant la gestació, provocant conseqüències com fetus amb menys pes, o problemes en el desenvolupament dels pulmons o el cervell.
«La contaminació ambiental redueix en 7 punts el coeficient intel·lectual dels infants», assegura Sunyer, qui afegeix: «Es tracta d’efectes similars a l’eliminació del plom de la benzina. A nivell individual no sembla tant, però té conseqüències més greus a nivell col·lectiu. L’impacte econòmic de tenir una societat menys intel·ligent és molt elevat», conclou. Durant la gestació d’aquests nens, també va haver indicis que l’ús del mòbil en les dones embarassades elevava el risc de patir TDH (Trastorn de Dèficit d’atenció per Hiperactivitat).
El tabaquisme passiu -respirar entorns on s’està fumant- durant la gestació va provocar més problemes respiratoris en els seus fills.
