No hi ha quasi cap nom de les noves estacions dels Catalans que m’agradi. La inauguració de les dues estacions que substitueixen a les que ja teníem ha deixat en un segon pla la qüestió dels noms de les cinc estacions. Al meu parer tots els noms proposats tenen pegues. Comencem per la que permet al tren entrar als budells de la ciutat: Can Feu-Gràcia. Sembla com si els que han escollit els noms hagin tingut por de decidir-se per un dels dos noms. I han decidit posar-ne dos. A més no deixa de ser estrany que amb quantitat infinita de noms possibles, tindrem l’estació de Gràcia i l’estació de Can Feu-Gràcia en la mateixa línia de tren. Mala cosa.
La segona estació ha passat de Sabadell Rambla a dir-se Sabadell Plaça Major. Aquí l’error principal va ser el lloc on es va construir l’estació. Han trinxat la Plaça major per sempre. Però a banda trobo que és un nom molt, massa llarg. Ningú diu avui: anem a la Plaça Major. És també un nom molt confús. Per cert, amb tants processos participatius, amb tants arquitectes, urbanistes i “experts” de tota mena, ningú sabia que no s’hi podria fer la festa de Santa Llúcia? El resultat ens diu que potser tots aquests arquitectes i urbanistes es van treure les carreres aquells dies on a les seves universitats feien més dies de vaga que de classe.
Després tenim l’estació de La Creu Alta, és potser la més encertada tot i que jo hagués preferit el de Francesc Pi i Margall, pel nom del carrer on és i per la significació d’haver tingut el president de la I República escollit com a diputat per la nostra benaurada ciutat.
Anem a Sabadell Nord. Es pot argüir que ja hi ha al mateix lloc l’estació de la RENFE amb el mateix nom. Però això pot ser una dificultat afegida, el lògic és que tingués un altre nom i es digués que enllaça amb Sabadell Nord. Quan es va escollir el nom de Sabadell nord, era l’estació de la RENFE més al nord de la ciutat, quan en realitat molt al nord no està; de fet està a dos kilòmetres del nord físic de la ciutat, al límit de Can Deu i el bosc i a 4 kilòmetres del nord del terme municipal. A més serà molt confusionari ja que en tindrà una encara més al nord. Jo li hagués posat Josep Moix, l’únic sabadellenc que ha estat ministre. Seria l’estació Josep Moix que enllaça amb l’estació Sabadell Nord de la RENFE. Però, pel lloc on està, s’hi podria posar La Concòrdia-Creu Alta, però llavors tindríem dues estacions amb el nom de Creu Alta.
Però potser el pitjor nom és el de Sabadell Parc del Nord. Aquí han tingut por que si posaven Ca n’Oriac, que seria el lògic, s’hagués enfadat la gent de La Planada del Pintor. El nom és del tot confusionari. Una proposta que hagués quedat al camí del mig seria posar-hi el nom d’Antoni Farrés.
Antigament la gent a la sortida de Sant Quirze et preguntava quina de les dues estacions de Sabadell els aniria millor per anar a tal o qual lloc. Ara serà bestial-
Podeu pensar: els critiques tots. Sí, però alerta dono solucions a tots els casos que em semblen molt millor que els que han posat. La gent quan agafi un tren a Plaça Catalunya i vulgui anar a Gràcia, un cop passat per Provença pensarà que ja ha arribat a Sabadell.
Hi ha tres possibilitats d’aquest nyap. La primera, que ho hagin decidit des de la plaça Sant Jaume. Dues, que s’hagi volgut agradar més a la gent que no pas prendre decisions racionals. Quan es governa voler agradar a tothom és mala cosa, a la llarga ningú queda satisfet. I tres, que les persones que han pres les decisions ho vagin fer sota els efectes del fum d’herbes més o menys prohibides.
“Amb tants processos participatius, tants arquitectes, urbanistes i “experts”, ningú sabia que no s’hi podria fer la festa de Santa Llúcia?
