Als darrers dies hem estat distrets amb el debat de les banderes. A vegades dóna la sensació que Sabadell és una ciutat sueca on tenim totes les necessitats cobertes i com que estem avorrits ens inventem debats del tot inversemblants. Voleu dir que no en fem un gran massa? Anem a pams.
Persones de la Crida van treure la bandera espanyola de la façana de l’ajuntament el matí del passat dia 4 de novembre. Xavier Pellicer, en nom de la Crida, diu que ho han fet per denunciar la persecució judicial i policial de l’independentisme. Aquell matí els mossos d’esquadra van detenir a l’alcaldessa de Berga Montse Venturós. A la tarda la bandera va ser reposada.
Sembla bastant evident que és un desproporció increïble que l’aparell judicial es dediqui a coses tant minúscules com el fet que el dia de les eleccions hi hagués una estelada a la façana de l’ajuntament de Berga. Més enllà de la llei, hom creu que algú que passi per allí el dia de les eleccions canviarà de vot al veure la bandera? Tothom s’ha tornat boig? Mentre la justícia es dedica a aquestes coses no hi ha hagut mitjans per jutjar a Fèlix Millet corrupte confés que continua circulant pel carrer. Alguns cosa no es fa correctament.
L’oposició ha protestat amb una desproporció increïble, tampoc ni ha per tant. Ara bé, calen algunes reflexions. Sembla ser que l’alcalde no estava assabentat d’aquesta acció. Crec que els de la Crida haurien de ser conscients que estant al govern tenen un plus de responsabilitat cara els seus socis als que deuen lleialtat. Però també s’haurien de plantejar si en el moment del procés cap a la independència, que ha de ser més propositiu que reactiu, és adequat menystenir els símbols que molts sabadellencs estimen.
No crec que sigui una bona estratègia anar cap a una guerra de banderes, més val mantenir la lluita per una república catalana en l’àmbit de la reivindicació laica i racionalista. A més cal dir-ho són debats que afecten als 500 ciutadans que segueixen el dia a dia de la política local i que en cap cas canviaran les seves referències polítiques siguin quins siguin els arguments que s’emprin.
La mancança fonamental cap a un procés constituent que condueixi a una república catalana és aconseguir més suports. No serveix de res fer accions que l’únic que aconsegueixen és que cada actor es mogui sempre amb els seus, sense escoltar l’altre i una cosa pitjor, sense pretendre argumentar racionalment el perquè aquesta possibilitat és la millor per la majoria de sabadellencs. Al contrari actes com aquests allunyen aquella part de la ciutat que pot compartir la voluntat republicana però que no comparteix els sentiments d’adscripció identitària d’una part dels independentistes.
Si es vol passar del 48% al 75% la guerra de banderes no ajuda. En els darrers mesos l’únic intent d’eixamplar la base de l’independentisme ha estat explicar en castellà allò que s’explica en català i que tota la ciutat entén avui. No ha servit per a res.
Estem arribant a un moment de cruïlla històrica que veig amb il·lusió i esperança. Els que vam viure la transició sabem com va canviar aquesta ciutat i aquest país, però entre les coses que no vam poder construir va ser una societat republicana. Ara, una nova empenta ho pot fer possible, però manca finezza i sobretot manca fer política pensant en els altres i no ens els propis fidels seguidors.
Ara cal un nou salt qualitatiu i embolics com aquests, em sembla, que no hi ajuden gens.
“Si es vol que l’independentisme passi del 48% al 75%, la guerra de banderes no ajuda”
