Opinió

Masclisme i violència

El passat divendres 25 de novembre se celebrava el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona. Les diferents administracions i entitats mostren enfocs diferents, tot intentant abastar diversos àmbits relacionats amb aquesta violència. Però, tal vegada, cal anar a les arrels d’aquest terrorífic i mortal problema de la nostra societat.

El títol d’aquest text recull aquestes arrels. La primera és el masclisme. Considerar-se superior a les dones només pel fet de ser home fixa la desigualtat entre dones i homes. Sense masclisme, la violència contra les dones seria molt menor. La pretesa superioritat d’algun sector de l’espècie humana sobre algun altre sector acaba generant situacions constants de dominació. I aquesta dominació obre la porta a tot tipus de malifetes contra els sectors humans discriminats. Així passa amb el racisme, amb les religions, amb la pobresa, amb la discapacitat, etc.

Malauradament, el masclisme encara té una salut de ferro al nostre país. La llista de desigualtats que mantenen enquistat el masclisme és llarguíssima: salaris més baixos, menors oportunitats de progrés laboral, encasellament en les tasques domèstiques i de cura de la llar (infants i gent gran o malalta), utilització sexual, etc. A hores d’ara totes aquestes desigualtats continuen sense comptar amb mesures que les neutralitzin. De res ens serveixen lleis d’igualtat que no incideixen sobre la igualtat salarial entre dones i homes. Tampoc fem res amb un tractament especial de la violència masclista quan l’explotació sexual en forma de prostitució forçada no és perseguida com cal. Demanem també molt a les escoles, però l’educació afectiva i sexual depèn de les ganes de l’escola o d’algunes administracions. A més, al final són aquells temes que es passen de puntetes a temaris i plans d’estudi. Però per sobre de tot, el comportament de pares i mares enquista el masclisme. Els homes continuem sense fer gairebé res de les tasques domèstiques i de cura d’infants i gent gran. Publicitat, televisió i cinema mantenen massa sovint uns papers femenins en la mateixa línia: mestresses de casa, mares a l’estil de sempre, objectes sexuals, etc.

De res serveixen les lleis si són antigues o ningú vetlla pel seu compliment. Tenim una llei de publicitat de l’any 1988. L’explotació sexual és delicte al Codi Penal, però hi ha centenars de milers de dones explotades a Espanya, el primer país d’Europa en aquest trista classificació. A Catalunya tenim una llei de l’any 2010 (“general de la comunicació audiovisual”), que massa sovint no es compleix en l’àmbit de la igualtat entre dones i homes (programes, informatius, publicitat, etc.). I l’organisme que ha de vetllar pel seu compliment, el Consell de l’Àudiovisual de Catalunya (CAC) no fa gairebé res (poques sancions i algunes recomanacions), malgrat que ser-ne conseller garanteix un sou brut anual de més de 100.000 euros.

La violència és la pitjor forma de resolució de conflictes. Alhora, és el mecanisme més habitual per exercir qualsevol tipus de dominació sobre algú a qui es considera inferior. Aquí també hi influeix força el concepte de “propietat” de les dones, conforme són de marits, parelles i exparelles. Arreu, a diari, tenim mostres de l’ús de la violència com a eina resolutòria. I potser és millor no parlar de la violència al cinema, als mitjans de comunicació, als jocs infantils i juvenils (els vídeojocs poden ser terribles), etc. La generalització i banalització de la violència a la nostra societat no compta amb prou antídots. Tenim lleis, com el Codi Penal, però no hi ha suficients eines socials, educatives, laborals o polítiques per neutralitzar els discursos de la violència.

Mentre el masclisme es mogui lliurement per la nostra societat, la violència contra les dones continuarà molt viva. I mentre la violència sigui una eina “normal” per solucionar problemes, massa dones continuaran patint. Potser algun dia caldria posar fil a l’agulla contra el masclisme i la violència.

” Malauradament, el masclisme encara té una salut de ferro al nostre país”

Comentaris
To Top