En la darrera Trobada Interreligiosa de Sabadell va intervenir, entre altres, Omid Sayari, un dels líders de la comunitat bahá-hí de Barcelona, qui va explicar la història de Louis George Gregory, un afroamericà de Carolina del Sud, que al 1912 es va casar amb la britànica Louisa Mathews, desafiant així l’odi racista i l’aversió als matrimonis interracials, prejudicis que encara avui en dia són ben presents en la major part de la societat nord-americana, i que previsiblement aniran a més amb l’actual president electe, Donald Trump.
De fet, els bahá’ís han estat tradicionalment perseguits fins a tal punt que podem llegir a la web d’Amnistia Internacional que “set líders de la comunitat bahá’í a Iran (coneguts com Iaran o “amics”) porten empresonats des de 2008, quan van ser condemnats en un judici sense garanties processals pel sol fet de practicar pacíficament la seva religió”. Aquesta cita forma part d’una informació més extensa que es pot trobar en la web esmentada ara que la major part dels cristians celebrem l’Advent (de passada podríem dir que la religió cristiana és la que actualment acumula el major nombre de perseguits, segons d’acord el doctor Francesc Torradeflot, que és director de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, amb seu a Barcelona).
Les dues dones -Fariba Kamalabadi i Mahvash Sabet- i els cinc homes -Jamalodin Khanjani, Afif Naeimi, Saedid Rezaie, Behrouz Tavakoli i Vahid Tizfahm- que formaven el nucli dirigent de la comunitat bahá’í a Iran (amb uns 300.000 membres), van ser detinguts el 2008 i acusats, entre altres càrrecs, “d’espiar per a Israel, insultar santedats religioses i difondre propaganda contra la república islàmica”. La condemna, de 20 anys de presó, va ser rebaixada amb posterioritat a 10 anys.
Shirin Ebadi, una jurista iraniana i musulmana, que l’any 2003 va rebre el Premi Nobel de la Pau, i altres sis guardonats amb aquest premi, així com el secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon i el Parlament Europeu, han demanat l’alliberament dels empresonats per considerar injusta la seva situació.
Val a dir que la fe Bahá’í, és una religió monoteista, els fidels de la qual segueixen els ensenyaments de Bahá’u’lláh, el seu profeta i fundador a mitjans del segle XIX. Com a fe independent, respecta totes les grans religions precedents a la seva, i entre els seus principals valors es troben, la lluita per la pau universal i l’educació per a tothom, la unitat de tots els éssers humans i de llurs religions, la igualtat entre home i dona, així com la supressió de la pobresa i de la riquesa extremes i de tota mena de prejudicis, en especials els religiosos o racials.
Hi ha entre 7 i 8 milions de bahá’hís repartits per gairebé tots els països del món. A casa nostra, col·laboren cada any en l’organització de la Trobada Interreligiosa de Sabadell, i disposen d’un membre en la taula del Grup de Diàleg Interreligiós de la nostra ciutat.
No voldria acabar aquest escrit sense citar un paràgraf de la carta que els set empresonats van dirigir al president Hasan Rouhani d’Iran al desembre del 2013. Diu així:
“La cerca dels punts de vista de membres diversos de la societat sobre el futur, pot, per descomptat, representar un primer pas cap a la construcció d’un país en progrés, però allò que resulta fonamental és que els programes escolars de la nació siguin revisats per assegurar-se que es trobi degudament preparat el sòl en què una cultura en progrés pugui arrelar, una cultura establerta sobre principis fonamentals com la noblesa de la humanitat i la igualtat de tots davant la llei”.
A la vista d’aquesta declaració es comprèn que, per força, els nostres amics bahá’ís hagin de suscitar recels i sospites en els governs de tots els països dominats per la tirania i la intolerància.
D “La fe Bahá’í és una religió monoteista, els fidels de la qual segueixen els ensenyaments de Bahá’u’lláh, el seu fundador a mitjans del segle XIX. ”
