En alguns moments el diari m’hauria de pagar els articles que no publicaré ja que són un servei a la convivència. Fa temps vaig proposar que l’Ajuntament contractés els serveis de la Fundació Carter que està especialitzada en fer de mitjancera en la major part de conflictes de tota mena que hi ha al món. Porta el nom de Jimmy Carter que va ser President dels EUA de 1977 a 1981 i premi Nobel de la pau de l’any 2002. Ha intervingut en conflictes a Israel, al Líban Haití, Bòsnia, Etiòpia, Corea del Nord, Sudan, Veneçuela, Irlanda del Nord, etc etc. Qualsevol conflicte per enrevessat que fos Carter hi ha anat a veure si podia ajudar a resoldre’l.
Bé crec que l’Ajuntament de la ciutat hauria de contractar els seus serveis durant una temporada. La ciutat estava molt, però que molt, crispada. A molts ens semblava que les eleccions municipals de l’any 2015 eren l’oportunitat per fer un punt i apart i començar una nova etapa en la que, sense sostreure’ns del debat polític imprescindible en una societat democràtica, poguéssim fer-ho sense l’acritud i la violència verbal a la que estàvem acostumats.
Sembla que no, sembla que no hem après res de res. Quasi tothom dispara per elevació, es continuen fent servir uns adjectius molt forts, massa forts. Per l’exercici de la democràcia en llibertat es necessita que hi hagi lliurepensament i per tant una pluralitat d’opcions polítiques. Ara bé encara que hi hagi moltes formes de veure el món, la veritat és que no pot existir democràcia i llibertat sense que cada u dubti una mica sobre les seves concepcions del món. Veig en la nostra ciutat gent massa convençuda -alguns d’ells no han llegit cent llibres- quan en realitat vivim en uns moments on hi ha objectivament més preguntes que respostes. Tothom hauria de dubtar una mica més. Com escriu Mario Benedeti “Quan crèiem que teníem totes les respostes, de rampell, van canviar totes les preguntes.” Cal una mica més d’humilitat i una mica de pessimisme de la intel·ligència.
Caldria que els nostres dirigents reflexionessin sobre la següent qüestió. Cal saber que dirigir no és el mateix que manar i que manar sense dirigir esdevé una acció massa descarnadfer coses mai provades i que tinguin èxit només està en mans dels genis i jo per la ciutat no en veig molts d’aquests.
a i dura en l’exercici del poder. No podríem exigir una mica més política femenina, en comptes de tanta testosterona? Sempre ha de ser més ben rebut un bon consell que una amenaça. Em sembla que aquí, pel que es veu, funciona l’amenaça. I dirigir vol dir sobretot plantejar objectius que generin il·lusió i que per transmetre’ls cal dirigir-se a la gent, amb la voluntat d’escoltar les opinions del poble. Però cal que sàpiguen que les opinions que els expressa el poble necessàriament els obligaran a canviar per la força dels arguments que desconeixien.
I per últim un prec, hi ha coses que funcionen a la ciutat, moltes coses M’atreviria a dir que en la seva immensa majoria funcionen correctament, no espatllem coses que amb petits retocs funcionarien encara millor.
I cal també que es defugi de gran invents. Malfiem-nos de solucions que no s’han provat enlloc. Si no s’han fet enlloc deu ser per alguna raó. I fer coses mai provades i que tinguin èxit només està en mans dels genis i jo per la ciutat no en veig molts d’aquests.
Vaig ser dels que tenien el pòster del Che Guevara a la paret, no descarto tornar-lo a posar, però hi ha una cosa d’ell que no m’agrada: “Mis amigos son mis amigos mientras piensan políticamente como yo”. Reivindico tenir amics d’ideologies diverses, hi ha massa gent encapsulada en ambients estancs. Potser per què no es refien de les seves conviccions?
Em sembla que m’estic posant massa tou, potser m’està afectant l’ambient nadalenc. Falta empatia i en aquest dies que estem potser seria bo que tots fem un esforç per no fer mal als altres, per intentar entendre l’altre i per intentar fer feliços als altres. Jo hi he fet una petita contribució, he llençat a la paperera tres articles que, escrits amb el fetge, podrien ferir a persones.
