L’anàlisi política es complica en raó de noves paraules que sorgeixen. De l’anglès ens arriba, gràcies a Donald Trump, l’expressió “postveritat”. Al mateix temps, acaba de morir l’assatgista polonès Zygmunt Bauman, autor de l’expressió “modernitat líquida”. La seva mort ens tornar a posar al davant aquest nou terme.
Molts analistes polítics utilitzen aquestes expressions, però no ens les expliquen. Aleshores, quan els llegim, acabem perduts perquè utilitzen referències que desconeixem. Tot i així, possiblement no és tan important utilitzar a tort i a dret aquestes expressions sinó tenir idea de què expliquen. Hem de saber què defineixen aquests nous termes perquè així coneixerem millor els temps en que vivim.
El principal diccionari de referència de la llengua anglesa, l’Oxford English Dictionary, qualifica el terme “post-truth” com a paraula de l’any 2016. Més enllà dels seus orígens, el més important és el que significa i, especialment, com defineix tota una forma de fer política. La postveritat consisteix en utilitzar políticament una falsedat com si fós certa, apel·lant a les emocions més que no pas a la raó. Un exemple fou la segona guerra de l’Iraq, al 2003, quan es deia que les armes de destrucció massiva de Saddam Hussein eren un greu risc per al món, per a les nostres vides, fet pel que calia destruir-lo. També és pura post-veritat el que es diu dels refugiats que volen arribar a Europa. Se’ls defineix (sabent que és completament fals) com a terroristes infiltrats per matar europeus i acabar amb Europa. Trump deia que la immigració il·legal era la causa de la manca de progrés de les classes baixes i mitjanes blanques nordamericanes. En el cas de Trump, ha apel·lat els sentiments d’aquesta ciutadania blanca, deixant de banda arguments reals i raonables que contradiuen les seves mentides.
Aquí no ens escapem de la “postveritat”. Temps abans del 2015, a Sabadell hi havia qui deia que l’Ajuntament de Sabadell estava arruïnat i endeutat fins al coll. Qui ho deia sabia perfectament que no era així, però ho utilitzava políticament, amb aquesta crida a les emocions de que un ajuntament en fallida no podrà fer res per a la ciutadania. La realitat és que l’endeutament de Sabadell és molt menor que el de ciutats com Terrassa o Badalona. Rajoy deia a la campanya electoral que s’havia sortit de la crisi i que es creava més ocupació que mai. Però Rajoy sabia perfectament que la pobresa no baixava i que molts nous llocs de treball són amb salaris de misèria i condicions laborals immorals. Això és la postveritat, la consolidació de la mentida com a eina política, enterrant la raó i quedant-nos amb les poc racionals emocions.
La “modernitat líquida” defineix una societat on tot és líquid, és a dir, amb forma i estat variables, que flueixen amb facilitat i que són tot el contrari d’allò sòlid, és a dir, perdurable. Així vivim temps amb “relacions líquides”, amistats i parelles poc duradores, que serveixen per a un breu temps i prou. És a dir, relacions existents només per egoïsme i utilitarisme. El mateix val per a la política i l’economia. Estar endeutat abans era bo i ara no ho és. Tot depèn de modes ideològiques. Ahir es defensava una cosa i avui es defensa la contrària. Tot depèn de l’interès polític del moment. Que li preguntin al PSOE, per exemple. La modernitat líquida és dir que Ràdio Sabadell estava manipulada i que calia portar-li pluralitat i llibertat. I ara, quan es governa, es fa exactament el mateix que es criticava, o potser encara pitjor.
Com es pot comprovar, la “postveritat” i la “modernitat líquida” encaixen perfectament en els temps que vivim, caracteritzats per l’egoïsme i l’immediatesa. Es manipula a la gent tirant d’emocions primàries, aparcant raó i ètica. Poc a poc estem enterrant els valors sorgits de la Declaració Universal dels Drets de l’Home i del Ciutadà, del 26 d’agost de 1791, en plena Revolució Francesa. Ja no vivim amb llibertat, igualtat ni fraternitat, sinó només
“La postveritat consisteix en utilitzar políticament una falsedat com si fós certa, apel·lant a les emocions més que no pas a la raó”
