Opinió

Projecte de ciutat

Es fa difícil saber si això del “projecte de ciutat” és un altre d’aquests mantres que abunden entre els debats sociopolítics, sigui a escala local o nacional. Recórrer-hi amb assiduïtat, des dels que governen, l’oposició o les forces vives socials, no fa més que consolidar la idea que es tracta d’un eslògan i no pas d’un compendi d’actuacions que pretenen promoure un canvi o transformar una comunitat.

Sovint existeix certa confusió entre les idees i els projectes. És obvi que sense idees difícilment es poden formular projectes, de la mateixa manera que projectes sense idees no transformen ni milloren substancialment la societat. Aquesta complementarietat entre idees i projectes no s’improvisa en una nota de premsa o amb una foto oportunista difosa per les xarxes socials o els mitjans de comunicació. Lògicament, com més ambiciós és un projecte més complexa és la seva formulació, i més laboriós tirar-lo endavant. I ja no parlem d’assolir l’èxit o fins i tot la transcendència social desitjada.

En un règim democràtic es parla a escala generacional de noves ideologies per imaginar nous canvis que garanteixin una societat millor i més equitativa. Segurament no es tracta d’assignar a cada generació un mandat específic o l’obligatorietat de renovar la comunitat, però sovint s’espera que sigui així. A vegades amb comparacions avorribles. D’altra banda, cal recordar que hi ha generacions que no els va tocar fer-ho en el seu moment i els varen obligar, per la força d’una dictadura, a esperar-se quaranta d’anys. Un llarg període per acumular coneixement, ganes i voluntat per liderar col·lectivament el canvi.

L’entorn sociopolític de cada període marca les noves generacions del canvi. Als que avui tenen la responsabilitat de governar la ciutat és evident que el mandat de l’era Bustos els haurà esperonat per imaginar com hauria de ser la nova ciutat després d’aquest erm cicle polític. També és cert que tant ERC, el primer valedor de l’elecció com alcalde d’en Bustos el 1999, com la coalició ICV-EUiA varen implicar-se amb major o menor intensitat en el govern d’aquest període post-Farrés. Només l’Entesa per Sabadell, avui sota les sigles de la Crida, va esdevenir un sòlid ariet de l’oposició de l’època bustista. Ara bé, la inesperada intervenció de la justícia pel cas Mercuri va accelerar i destapar el descrèdit dels socialistes i el consegüent canvi de govern local a les eleccions del 2015. Els resultats electorals, però, no varen identificar a cap de les forces que avui governen la ciutat com el motor de canvi d’un nou projecte per a Sabadell. Val a dir que la victòria mínima del PSC amb 5 regidors i el quàdruple empat a 4 regidors d’Unitat pel Canvi, ERC, CiU i la Crida per Sabadell constatava que aquest seria un mandat de transició per consolidar posicions de cara al 2019. En aquest escenari el què es pot aspirar és a gestionar amb encert l’Ajuntament, una comesa que tampoc és gens fàcil quan s’han de fer tants equilibris.

Perquè no es va ser capaç de proposar un projecte de ciutat? A dos anys de les eleccions del 2015 ningú s’imaginava l’ensorrament de la tramoia del govern Bustos. Un govern avesat a anestesiar qualsevol iniciativa de canvi o de debat obert i plural. I dos anys és poc temps per cuinar, intergeneracionalment, un projecte de ciutat capaç de transformar i esperonar la ciutadania de Sabadell a assolir noves fites. Avui, l’absència d’un projecte de ciutat compartit i plural es pot imputar a la incapacitat de liderar aquest repte. @manelcunill

“Els resultats electorals, però, no varen identificar a cap de les forces que avui governen la ciutat com el motor de canvi d’un nou projecte per a Sabadell”

Comentaris
To Top