Una de les notícies de la setmana a Catalunya ha estat la visita del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per anunciar un “ambiciós” pla d’inversions en infraestructures. Rajoy ha anunciat la inversió de 4.200 milions d’euros fins a l’any 2020, en carreteres, trens, ports i aeroports. D’entrada pot semblar una bona notícia, vist l’estat de moltes infraestructures de transport a Catalunya. Però no és una bona notícia: és simple almoina, que no soluciona gens els problemes de transport de Catalunya.
En primer lloc, l’anunci no conté elements concrets. Per molt que es busqui als webs del govern o del ministeri de Foment, inclús a la premsa madrilenya més addicta al PP, no hi ha manera de trobar cap detall sobre aquests anunciats 4.200 milions. Per tant, és una almoina mig secreta.
Els números fan riure, per escassos. Només cal fer una senzilla divisió: 4.200 entre 4 (els anys que van de 2017 a 2020) dóna 1.050 milions d’euros l’any. Segons l’Estatut d’Autonomia vigent, l’Estat hauria d’invertir en infraestructures a Catalunya una quantitat que ara rondaria els 4.400 milions d’euros per any. És a dir, que ara Rajoy ofereix per a un total de 4 anys el que hauria d’invertir-se cada any. Quan es parla de complir amb les lleis, caldria recordar que l’Estatut d’Autonomia de Catalunya és una llei orgànica de l’Estat. I en aquest aspecte, queda claríssim que el govern espanyol la incompleix sistemàticament.
Ens enganyen: Rajoy diu que al 2020 estarà acabat el “Corredor Mediterrani”. En concret, es refereix a que entre València i Barcelona hi haurà doble via d’ample espanyol. És que a hores d’ara entre Tarragona i Vandellòs (i a algun altre tram entre Tarragona i Castelló de la Plana) hi ha una sola via, com fa més de 100 anys. El “Corredor Mediterrani” no és això, sinó dotar d’ample de via europeu una línia directa des d’Andalusia a França per poder-hi transportar mercaderies. Amb l’ample de via espanyol, per molta doble via que hi hagi entre València i Barcelona, només servirà per reduir en mitja hora el trajecte entre les dues ciutats, que ara dura més de 3 hores. Per cert, per anar de Barcelona a Alacant es triguen 5h30’ passant per València, mentre que el mateix trajecte passant per Madrid, i amb AVE, es fa en 4h30’. És el súmmum de l’absurd.
S’anuncien gairebé 2.000 milions d’inversions en Rodalies. Se sap que inclou els soterraments de vies a Montcada i Reixac, a Sant Feliu de Llobregat i a Hospitalet. Només aquests tres soterraments s’enduran una tercera part de la inversió anunciada. Sobre noves connexions entre xarxes, no hi ha res de res. Continuarem trigant més d’una hora i passant per Barcelona per anar de Terrassa a Martorell. I per anar a Santa Perpètua de Mogoda, haurem de passar per Montcada i Reixac.
Les inversions anunciades a ports marítims no tenen res a veure amb cap qüestió política catalana. La principal terminal del port de Barcelona és propietat d’una empresa xinesa. Aquesta ha forçat el govern espanyol a connectar amb la frontera francesa amb ample de via europeu per a mercaderies. I ho ha fet mitjançant pressions del govern xinès a l’espanyol.
Ningú ha parlat de peatges ni concessions d’autopistes de peatge. Al 2019 expira la concessió de l’AP7 entre Tarragona i Alacant. I al 2021 venç la concessió de la mateixa autopista entre Tarragona i la frontera francesa. No oblidem que entre Girona, Barcelona i Tarragona no hi ha autovies gratuïtes sinó vies de peatge. Però d’això Rajoy no ha dit res. En carreteres, ha ofert beceroles com a molt (Vallirana i coses per Lleida, a part d’un Quart Cinturó administrativament inviable en 4 anys).
Si algú a Madrid o al PP es pensa que oferir aquesta almoina neutralitzarà l’independentisme, és que no ha entès res. Fins i tot l’empresariat català menys procliu a l’independentisme dubta d’aquestes almoines i de la seva utilitat. Com sempre, Madrid continua sent el primer promotor de l’independentisme català, per ignorància i per pura incompetència.
“Si algú a Madrid o al PP es pensa que oferir aquesta almoina neutralitzarà l’independentisme, és que no ha entès res”
