Opinió

El diner públic és diner públic

Fa pocs dies Manuel Bustos, expresident de la Federació de Municipis de Catalunya, FMC, Adolfo Moreno, exsecretari de l’entitat, José Antonio Cabanillas, exdirector de la Fundació ACSAR, Santiago Fontbona, exalcalde d’Arenys de Mar i Montserrat Costa, en qualitat d’assessora de la FMC, van declarar com a imputats en la peça 25 del cas Mercuri, per un possible delicte de malversació de cabals públics per haver aprovat despeses que poc tenien a veure amb les funcions de l’entitat municipalista.
Unes despeses consistents en la concessió d’una subvenció de 25.000 euros a la Fundació ACSAR perquè contractés la Sra. Ligia Castelo, presidenta de l’Asociación Latinoamericana de Sabadell i vinculada al PSC. L’abonament a Santiago Fontbona, del PSC, de factures injustificades i inexistents en concepte d’assessorament extern. I el pagament de despeses privades (àpats, sopars d’aniversari, regals, sabates de criatura, etc.) de Manuel Bustos, Montse Costa i Adolfo Moreno. Tots aquests pagaments es van fer amb fons de la FMC i amb el consentiment del seu president i del seu secretari.
Aquesta peça i les declaracions dels imputats han tornat a posar damunt la taula el caràcter dels fons econòmics de la Federació de Municipis de Catalunya. Recordem que l’origen de la peça 25 va ser la investigació dels diners que els membres del Comité Executiu de la FMC cobraven mensualment, en concepte de dietes, unes quantitats fixes i sense justificar. Motiu pel qual van estar imputats una setantena alcaldes per un presumpte delicte contra l’administració pública.
L’Audiència de Barcelona però, de manera sorprenent i sospitosa, va arxivar la peça al considerar que els diners que gestiona la FMC no tenen la consideració de diner públic, perquè es tracta d’una entitat jurídicament privada, malgrat que l’origen dels seus recursos siguin totalment públics.
Una decisió polèmica, presa al marge de la lògica del procediment jurídic i escoltant únicament els plantejaments de les defenses dels imputats. Decisió que va aixecar totes les malfiances d’haver estat motivada per la magnitud del cas i les seves conseqüències polítiques, donada la condició d’alcaldes dels imputats.
Malgrat aquesta desafortunada decisió, la jutgessa instructora del cas Mercuri va considerar, amb bon criteri, que, a pesar de que el diner públic es convertia en diner privat en el moment que passava a mans de la FMC segons l’Audiència de Barcelona, les conductes dels investigats encaixaven en el tipus penal d’apropiació i administració deslleial, amb distracció dinerària, efectuada amb coneixement i intencionalitat per part del President i del Secretari de la FMC, pel propi lucre o en benefici de tercers.
A pesar de les eviències de malversació i apropiació dels fons de la FMC per part dels imputats, les seves declaracions exculpatòries es van tornar a basar en que els fons públics que rep l’entitat es converteixen, possiblement per art de màgia, en privats, i, en conseqüència susceptibles de ser gestionats al marge de l’ètica i de l’interès públic.
Unes argumentacions absolutament capcioses, perquè obvien de manera deliberada que el 99,3% dels ingressos de la FMC provenen exclusivament de les administracions públiques (Ajuntaments, Diputacions, Àrea Metropolitana Barcelona, Consells Comarcals i Generalitat). Obvien que cada municipi paga del seu pressupost 0,20 euros per habitant/any a la FMC i que qui gestiona aquest diner públic són tots càrrecs electes.
S’ha de tenir molta barra per al·legar i, fins i tot, publicar per exculpar-se, l’argument que els diners que provenen de les butxaques dels i les contribuents i van a parar a una entitat municipalista, puguin acabar tenint la consideració de privats i per tant puguin ser malversats amb despeses personals o en finançar sous i treballs inexistents a terceres persones pel sol fet de ser afins políticament.
El diner públic és diner públic i la seva gestió i el seu destí han de ser absolutament rigorosos. Del contrari, la corrupció i la cara dura estan servides.
“ L’Audiència de Barcelona va arxivar la peça al considerar que els diners que gestiona la FMC no tenen la consideració de diner públic”

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

To Top