– Carles Cascón –
El d’aquell 20 d’agost de 1968 era un viatge comercial –improvisat, per cert, ja que venien de Varsòvia sense visat ni reserva d’allotjament– i l’acabaria vivint en la pell d’un reporter de guerra. En la seva primera matinada a Praga, el so d’uns reactors primer, i uns trets després, van fer baixar ràpidament l’industrial tèxtil sabadellenc Josep M. Garcia-Planas al carrer, amb la seva inseparable càmera: era a punt de convertir-se en el testimoni d’un esdeveniment històric a Europa, l’entrada dels russos a la capital txeca per aixafar l’anomenada «Primavera de Praga», el moviment que des del gener d’aquell any s’oposava al règim de Moscou.
Garcia-Planas va filmar en color tots els esdeveniments, amb una qualitat sorprenent, i fins i tot n’escriuria una minuciosa crònica mecanografiada («Apunts d’un viatjant de Sabadell») que llegir-la avui transmet una emoció única, amb un estil al nivell dels grans corresponsals de l’època.
El fet és que aquella pel·lícula dels carrers de Praga presos pels blindats russos i les riuades de txecs amb banderes, insígnies i pancartes, editada amb en uns intensos 20 minuts, és l’única filmació en color que existeix sobre aquella invasió. La televisió francesa era allà, per exemple, però filmava en blanc i negre.
Les imatges, que es conserven a Sabadell, són un document únic que ha arribat al govern txec, que s’ha emocionat amb la troballa i les vol pel documental que prepara per l’any vinent pels actes de celebració del 50è aniversari d’aquesta data històrica.
Martin Bouda, cap dels arxius de la Televisió Nacional Txeca, ha qualificat la pel·lícula, inèdita, de document «fabulós» i «espectacular». Ho explica amb orgull el periodista Plàcid Garcia-Planas, experimentat reporter de la secció d’internacional de La Vanguardia (ara en excedència, actualment director del Memorial Democràtic), el fill de l’empresari més indicat, doncs, per fer arribar a bon port aquesta petita joia fílmica.
No és estrany que a Josep Maria Garcia-Planas Vilarrubia (1924-2012) l’enganxés a Praga aquell agost de 1968. El comerç de texits, la llana, l’havia portat arreu del món i va ser precursor en exportar a països de l’Est, als anys 60. El 1959 va fer el seu primer viatge a Moscú, sis anys després de la mort d’Stalin.
A tots els viatges comercials a l’altra banda del Teló d’Acer va emportar-se la seva càmera de 16 mm. Així, la família Garcia-Planas guarda entre el seu patrimoni fílmic diverses hores de pel·lícula de la Unió Soviètica, Polònia, Hongria, Romania i Txèquia dels anys 60.
Escenes dels primers dies de les tropes russes entrant a Praga i els manifestants que s’hi oposen amb pancartes i banderes, i fins i tot els increpen
