Ja s’ha fet públic l’avantprojecte de Llei del Referèndum que regula el referèndum d’independència del diumenge 1 d’octubre. La seva aparició ha aixecat una polseguera enorme. Les primeres conseqüències són d’una banda debats sobre legislació internacional, només a l’abast d’experts. Una altra conseqüència és el clam espanyol d’aplicació de les lleis, arribin fins on arribin atès que el 1-O es considera un cop d’estat. Tal i com estan redactats la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional i el Codi Penal, si el 1-O tira endavant, és molt possible que aquí vagi a la presó fins i tot l’apuntador.
El 6 d’octubre de 1934 el president de la Generalitat Lluís Companys va proclamar “l’Estat Català de la República Federal Espanyola”. Les raons foren dues: el Tribunal Constitucional d’aleshores va tombar la llei catalana de conreus, que afavoria molts petits pagesos llogaters de terres i perjudicava els grans propietaris. L’altra raó fou la solidaritat catalana amb la revolta minera d’Astúries contra el govern republicà conservador. La resposta del govern espanyol fou la detenció de 3.400 persones només a Catalunya. Alguns, com Companys, foren condemnats a 30 anys de presó, per “rebel·lió militar”. És curiós veure com entre els detinguts i condemnats hi havia funcionaris, alcaldes, regidors, policies, comunistes, socialistes, membres d’UGT i de la CNT, etc. Només a Sabadell, amb desenes de persones detingudes, moltes d’elles no eren catalanes de neixement. Abunden cognoms com Alonso, Aragón, Bermejo, Sangüesa, Ruiz, Escámez, Martín, etc. Quedava així prou clar que l’esquerra no directament federalista ni independentista va estar al costat del govern de Companys. De fet, Joan Comorera, destacat comunista i fundador del PSUC al 1936, era membre del govern i fou condemnat també a 30 anys de presó. Els anomenats “comuns” i els socialistes haurien de començar a entendre que ens acostem a un nou octubre de 1934 i que caldrà triar bàndol.
Un cop llegit l’avantprojecte de Llei del Referèndum, i repassant altres lleis, es confirma que a poc que l’Estat es posi en marxa, pot tancar molta gent a la presó: el govern sencer, mig Parlament de Catalunya, centenars d’alcaldes i regidors, 7.000 funcionaris voluntaris, empresaris proveïdors d’urnes i paperetes, etc. Fins i tot qualsevol persona que accepti ser president o vocal de mesa electoral pot acabar condemnada, inclús amb penes de presó. Hi haurà prou lloc a les presons catalanes per tancar-hi tothom?
Tothom qui col·labori amb el referèndum del 1-O pot també ser multat. El Tribunal Constitucional pot multar a qui incompleixi les seves resolucions amb imports que van dels 3.000 als 30.000 euros. A més, els processos penals que se’n derivin poden incloure multes addicionals i indemnitzacions civils. Així doncs, a més de presó, també li poden tocar la butxaca a qui desobeeixi al Tribunal Constitucional. Caldrà veure quanta gent acceptarà això. El conseller Baiget, cessat dilluns, ha declarat que no li importava ser processat o inhabilitat però que temia que li toquessin el patrimoni familiar.
Algú haurà de desobeir al Tribunal Constitucional algun dia. La pregunta és saber quanta gent s’atrevirà, coneixent-ne les conseqüències, sigui presó o multa grossa. Serà interessant veure quina serà la primera persona detinguda en negar-se a comparèixer davant qualsevol tribunal o simplement per haver-se plantat. Serà interessant veure què faran els Mossos d’Esquadra. Al 1934 mossos d’esquadra, guàrdies d’assalt i policies locals foren detinguts i empresonats per negar-se a complir ordres del govern espanyol.
Hi ha moltes incògnites a l’aire de cara al referèndum del diumenge 1 d’octubre. I ningú pot avui confirmar què passarà fins aquella data. Es troba a faltar, però, aquell esperit espanyol de la transició on tothom reconeixia la condició de nació de Catalunya, llevat dels franquistes. Ho demostra que la Generalitat de Catalunya va tornar abans que la Constitució. Alguna raó hi hauria.
“Qui col·labori amb el referèndum del 1-O pot ser multat amb imports que van dels 3.000 als 30.000 euros”
