Corren temps on els cops d’estat sorgeixen com bolets arreu. Fets que no són qualificats d’entrada com a cops d’estat, clarament ho són. I, alhora, altres fets que no ho són ni de lluny, així se’ls valora.
El govern espanyol qualifica de cop d’estat el referèndum català del proper 1 d’octubre. El passat cap de setmana, a Venezuela, l’oposició va dur a terme un referèndum sense el govern, per demanar que el president Maduro no tiri endavant la preparació d’una nova constitució (l’actual és de 1999, feta per Chávez). Maduro ha qualificat el referèndum com a un cop d’estat. Però, curiosament, el govern del PP ha donat suport al referèndum muntat per l’oposició. No s’entén res: un referèndum il·legal a Venezuela no és un cop d’estat, però a Catalunya, sí.
Venezuela és un país on els cops d’estat els està muntant cada dia el propi president Maduro. Chávez va triar com a successor al més inepte dels seus acòlits. Maduro va perdre les darreres eleccions legislatives al 2015, i intenta com sigui continuar governant. Va evitar un referèndum legal per expulsar-lo del càrrec de president. Ara s’ha inventat la preparació d’una nova constitució mitjançant l’elecció d’una nova assemblea constituent, amb un sistema trampós d’elecció per assegurar-se una majoria addicta.
A Venezuela fa poc que va ser alliberat el pres polític Leopoldo López, líder opositor a Maduro. El seu empresonament fou una mostra de la mínima cultura democràtica de Maduro. A Espanya, el PP i els seus mitjans afins es passen el dia amb la paraula Venezuela a la boca. Acusen Maduro de dictador i de no respectar els drets humans. Però és una posició hipòcrita: hi ha atemptats diaris contra els drets humans i ni el PP ni molts altres (Unió Europea inclosa) diuen res de res. Turquia, Xina, Brasil, Rússia, Aràbia Saudita, etc, són exemples de cops d’estats orquestats des dels governs o de vulneracions constants dels drets humans.
Ningú del PP ni del govern espanyol ha demanat l’alliberament de la noia saudita detinguda per sortir a un vídeo amb minifaldilla. Tampoc el govern espanyol va dir res de la detenció i execució a Aràbia Saudita d’opositors polítics. Pura hipocresia: Aràbia Saudita és un “gran amic d’Espanya”, bàsicament perquè compra moltes coses, des de trens a pistoles.
A Turquia han empresonat la directora de la secció local d’Amnistia Internacional fa pocs dies. El govern espanyol no ha demanat el seu alliberament. A Turquia va haver-hi un suposat cop d’estat fa un any, força tèrbol, però que ha servit al president Erdogan per decretar l’estat d’excepció. Ja dura un any i s’han empresonat desenes de milers de persones i expulsat 100.000 funcionaris (militars, jutges, periodistes, mestres, metges, professors universitaris, etc.). Hi ha més de 100 periodistes empresonats a Turquia. Malgrat tot, el govern espanyol i el PP callen. La Unió Europea també calla. Potser és perquè Turquia és aliat de tota Europa dins l’OTAN.
A la Xina ha mort un premi Nobel de la Pau, arrestat a domicili. Ha mort de càncer després d’haver estat empresonat durant anys i amb el govern xinès prohibint-li rebre tractament a l’estranger. És enorme la llista de dissidents polítics i d’activistes per les llibertats democràtiques i els drets humans a la Xina, empresonats, confinats o deportats. Però Espanya i el PP callen, com també la Unió Europea. Atesa la condició de gran soci comercial de la Xina, potser és millor no molestar-la.
Rússia és una dictadura “de facto”, amb moltes llibertats democràtiques restringides. No hi ha llibertat d’expressió ni de manifestació. Però Putin garanteix el gas per escalfar els hiverns europeus. És millor no molestar-lo.
Són lamentables les hipocresies espanyoles i europees davant de tants cops d’estat i vulneracions dels drets humans. La seva obligació seria garantir que Aràbia Saudita, Xina, Rússia, etc., tinguessin les mateixes llibertats democràtiques que qualsevol altre país lliure.
*
“Són lamentables les hipocresies espanyoles i europees davant de tants cops d’estat i vulneracions dels drets humans”
