Des de 1973 no s’havien foradat túnels a Sabadell. Aleshores es va soterrar la línia de Renfe. Quaranta-quatre anys més tard s’inaugura una nova tacada de forats a Sabadell. Ara ha estat la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). I en aquest cas ens ha dut tres noves estacions, permetent desplaçaments interns per Sabadell amb ferrocarril, a l’estil d’un metro. S’ha escrit molt sobre la possibilitat de gaudir de metro a Sabadell, però hi ha més coses a valorar, més elements a tenir en compte gràcies a aquesta perllongació dels FGC.
L’element més important és l’existència d’una estació, a la Plaça d’Espanya, que permet canviar de xarxa, passant de Renfe als FGC sense haver de sortir al carrer. Per sorprenent que sembli, tenim l’única estació de tot l’entorn metropolità (i també de Barcelona) on es pot fer aquest canvi de xarxa. Sembla mentida que una estació de canvi de xarxa hagi trigat gairebé 100 anys després de l’entrada en funcionament dels FGC i 150 anys després de l’arribada del tren a Sabadell. Només n’hi ha una semblant a Martorell, però cal sortir al carrer i caminar uns metres.
Les línies dels FGC que van a Sabadell i a Terrassa es creuen amb la línia R8 de Renfe, que va de Martorell a Granollers en paral·lel a l’autopista AP-7. Però ningú va tenir la idea de fer cap estació d’intercanvi de xarxa. Inclús la pròpia Renfe no és capaç de fer una estació entre Barberà i Cerdanyola per canviar de línies de la pròpia Renfe (la R8 i la clàssica per anar a Barcelona, la R4). El resultat és que per anar de Sabadell a Granollers en tren hem de passar per Barcelona, igual que per anar de Terrassa a Martorell.
Durant anys hem vist persones caminant ràpid pel carrer Tres Creus entre les estacions de Renfe Centre i de Sabadell Centre dels FGC. Si algú de Manresa o Terrassa volia arribar a la Universitat Autònoma no tenia una altra solució. Era el transbordament lògic. Ara, afortunadament, ho podrà fer molt més còmodament a l’estació de la Plaça d’Espanya.
Aquest fet ens demostra la importància d’aquesta estació, alhora que demostra també la incompetència dels màxims rectors de la mobilitat ferroviària al nostre país. Es nota que consellers, directors generals, ministres, caps d’ADIF, etc., no van mai en trens de rodalies.
L’altre element més important d’aquestes novetats ferroviàries a Sabadell és el seu impacte en el transport urbà. Ara la TUS, de reconeguda competència, tindrà una tasca difícil i feixuga per avaluar i redissenyar la nostra xarxa d’autobusos. I des de l’Ajuntament caldrà no només donar-hi suport sinó també incidir-hi. No cal córrer, perquè ara cal fer les coses bé. Haurem de tenir paciència, però també haurem de ser exigents perquè es modifiqui correctament el transport públic a la nostra ciutat, i que sigui en un termini raonable.
Un altre element addicional és l’estació central d’autobusos de la Plaça Antoni Llonch, a tocar de l’estació de Sabadell-Centre de Renfe. La nova estació conjunta de la Plaça d’Espanya posa més en valor l’enllaç amb els autobusos interurbans. Poblacions com Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda o Castellar del Vallès tenen un enllaç únic amb els FGC i Rodalies de Renfe. Caldrà treballar molt fi i molt bé -en rutes i en duració de viatge- per afavorir el dret a la mobilitat de la gent d’aquestes poblacions.
El dret a la mobilitat potser no sembla directament un dret humà, però sí és un dret social real. I és molt important que pugui exercir-se en clau d’igualtat. Té el mateix dret a poder-se desplaçar a la universitat o a on sigui algú de Sabadell o Barcelona, com algú de Polinyà o Palausolità i Plegamans. Igualment és necessari que el transport públic tingui un preu adequat. A hores d’ara, continua sent massa car, sobretot en els temps de baixos salaris que vivim. Potser seria millor dedicar més diners a abaratir el transport públic i deixar-se de construir línies d’AVE sense passatgers i aeroports sense avions.
“Per anar de Sabadell a Granollers en tren hem de passar per Barcelona, igual que per anar de Terrassa a Martorell”
