Opinió

La mentida repetida

La mentida repetida fou definida per Orwell amb el vocable postveritat. Paraula composta del prefix “post” que significa “després” enganxat a “veritat”. Per tant vol dir “després de la veritat”. És a dir, aquesta ha quedat enrere, i el que ara s’usa és una mentida que, tan repetida, té l’efecte de veritat. Els polítics saben ben bé com fer-la servir, sobretot aquells que tenen la força que fa de l’home una cosa. Els que pateixen la força coercitiva, els que no disposen de cap d’aquesta mena, que no poden ni creuen en l’exercici de la violència, vulnerables al perill de patir-la, els que creuen en la igualtat de poder mitjançant la democràcia, els qui estan forçats a mentir per salvar la pell en les variants que siguin, a aquests els cal la mentida en legítima defensa. Només en aquests queda legitimada. El poder absolutitzat els ha forçat a dir el que no senten ni volen, els han violentat en allò més sagrat, parlar contra la pròpia consciència. Això és la força. Homer en “La Ilíada” ens conta com el vençut quedava cosificat. I pel que fa als qui la utilitzen, ens diu Simone Weil, comentant aquesta obra clàssica, que l’ànima humana queda modificada, arrossegada per la força que creu disposar, i converteix l’ésser humà, tant els vençuts com els vencedors, en un cadàver. Tant és si la força prové dels amos que lliguen l’obrer a unes condicions deplorables, o si emana d’unes lleis injustes.
ऀLes polítiques “del mal menor” solen desembocar en abusos i aliances amb els pitjors. Són una mentida que, com totes, procedeix de la manca de llibertat. “La veritat us farà lliures”. Sobretot lliures de les ambicions del poder sobre els altres, de la cobdícia desenfrenada.
ऀEns cal ara vigilar moltíssim per evitar la mentida que està afectant el Planeta, la Vida, les relacions humanes, la democràcia tan allunyada de la seva finalitat que és la de satisfer les necessitats humanes primordials, per tant, estem en un ordre social criminal. Allà on s’imposa la força, la mentida es converteix en un principi general.
ऀLa força prové d’aquells que no suporten el canvi, la transformació, els de la por invencible de perdre els privilegis, gent molt poc lliure que s’arrapa a la força del poder, l’única que pot imposar les compensacions que necessiten per satisfer tantes mancances en la seva integritat humana, recompenses que sempre solen ser coses materials. D’aquí ve la frase de Jesús: “Es molt difícil que un ric pugui entrar en el Regne de Déu”. En el Regne de la Natura. Aquesta conté una Llei, la més important, que estableix que la “Repetició de l’idèntic està prohibida”. Ara ja sabem que 1+1 no són dos, perquè no hi a dos sistemes naturals totalment idèntics. Han de desaparèixer totes les formes de la vida que no poden suportar el canvi.
ऀEls pobles estem mantenint malversadors insostenibles, de pensament i obra monocultius que generen per tota la Terra deserts ecològics d’uniformitat, prohibeixen lleis a favor de compensar la pobresa energètica de la gent. Són explotadors de recursos no renovables, no suporten la diversitat tan vital per la salut. Hi ha espècies en perill d’extinció o que ja s’han extingit. Perill d’extinció del pensament lliure per imposició del pensament únic.
ऀHem de descobrir el que significa ser un ser humà a la Terra. Aquest Planeta ve amb una sèrie d’instruccions que hem usat malament. La Terra és de lloguer i és per a tothom. . La gran família humana hi ha de poder conviure dignament. La ciència oficial pensa en un octava massa baixa i, per causa del mentider enfoc purament materialista, negant la base energètica subjacent, ha perdut de vista el tot integrat. I l’eminent biòleg Susuki va establir que existien almenys 20 branques de la biologia, cada una de les quals tenia el seu propi argot, incapaç de comunicar-se coherentment amb les altres. Les mentides de la imposada força política consisteixen precisament en això, en no comunicar-se, no voler dialogar, sinó el que es vol és “fusionar”, anul·lar les diferències.
ऀLa democràcia ha de ser un horitzó vers el qual dirigir-nos, no desviar-nos-en. Hem d’anar sempre més lluny, com diu Llach, més lluny de l’avui que ens encadena, i quan ens haurem deslliurat, l’horitzó ens recorda que no podem aturar-nos, hem d’anar sempre més lluny.

“Allà on s’imposa la força, la mentida es converteix en un principi general”

To Top