La Plataforma per la Llengua ha impulsat un pla al sud de la ciutat per promoure l’ús social i comercial de la llengua catalana, després de comprovar la mala salut del català a la zona. Les accions, que han començat aquest curs, compten amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sabadell.
El responsable del Pla d’Actuació Lingüística Integral del Sud, Marc Guevara, subratlla que «l’objectiu és aconseguir l’arrelament i la cohesió social mitjançant la llengua catalana». Argumenta que la població immigrant primer aprèn castellà i el català queda en segon terme. «Es perden moltes coses al no saber català, i desconeixen que la llengua catalana els obre moltes portes a nivell, relacional, cultural i laboral», manifesta Guevara.
El projecte ha començat aquest curs al districte 6, que comprèn els barris de la Creu de Barberà, Les Termes, Espronceda i Campoamor. Abans d’executar-lo, la Plataforma per la Llengua va fer un diagnòstic per comprovar l’ús de la llengua catalana a la zona sud, i que va detectar «poc ús social d’aquesta llengua».
L’estudi assenyala que al districte 6 el percentatge de població extracomunitària arriba al 19 per cent (la mitjana a Sabadell és del 13 per cent), i les nacionalitats més presents -de major a menor- són l’equatoriana, la marroquina i la boliviana. L’estudi també destaca que «es tracta de quatre barris força joves, excepte en el cas de la Creu de Barberà, i que tot i la joventut tenen una identitat pròpia molt marcada per la lluita veïnal, política i sindical».
Un dels punts forts del projecte és que «volem ser un agent social més, i prioritzem el treball en xarxa», com explica el seu dinamitzador. Per això, s’actua de forma integral en cinc àmbits de treball.
En l’àmbit comercial, s’ha fet un buidatge sobre l’ús del català als establiments comercials dels quatre barris i s’ha repartit material amb vocabulari bàsic.
En l’àmbit educatiu, Guevara explica que «als instituts és on hem detectat més mancances del català». La Plataforma ha organitzat diversos tallers a l’Institut Ribot i Serra, que han permès als alumnes tenir contacte amb al català, i també amb altres llengües del nostre país com el wòlof i l’amazic, al mateix temps que cantaven i jugaven a descobrir l’origen de les paraules catalanes. En aquest centre s’han creat grups de conversa, com també se n’han iniciat a les escoles Espronceda, Sallarès i Pla, Amadeu Vives i Joaquim Blume. Ara hi ha un total de 4 grups funcionant i a partir del gener s’ampliaran a 10.
Finalment, en l’àmbit de l’oci és on s’han fet més activitats. La Plataforma per la Llengua ha treballat en xarxa amb associacions com la Ludoteca Margarida Bedós, la Ludo Jove, l’Espai Social La Pedrera i les Associacions de Veïns dels quatre barris. Les activitats realitzades han estat tallers de glosa, coaching lingüístic, teatre, contacontes, jocs i recerca de feina; la participació a les festes majors de la Creu de Barberà i de les Termes i el Festival ‘Mescla’t’.
