Els darrers dies s’ha revifat el debat sobre el malestar al barri de Gràcia degut a les molèsties que provoca els locals d’oci nocturn de la Zona Hermètica. Anem enrere. En aquells terrenys hi havia la Unitat Hermètica i altres empreses que en el seu moment eren del més avançat del país. Tecnologia i processos productius punta en diríem ara: maquinització i la introducció dels robots. Va venir la crisi i s’ho va endur tot pel davant. Mai més va revifar. La tecnologia informàtica i la deslocalització va acabar amb tot un món. Un mon industrial, però també tot un món cultural i polític.
I es va decidir treure tots els locals d’oci per a joves de la ciutat i concentrar-los allí. L’ajuntament de la ciutat governat per Antoni Farrés van fer un pacte no escrit amb la ciutat: traurem el soroll que fan els joves i així els seus pares i avis podran dormir tranquils. Van decidir localitzar-ho tot a l’anomenada Zona Hermètica ja que en aquesta zona no se sabia què fer-ne. Va ser una mala decisió. Traslladat a Catalunya és com si el rei d’extrema dreta que tenim hagués aconseguit tancar la SEAT i en les seves instal·lacions hi haguessin posat les discoteques més grans del món. De fet atenent a l’aplicació del 155 anar borratxos tot el dia és l’únic que als catalans ens faria suportar l’empesta a franquisme que patim, en expressió de Javier Perez Royo.
En aquells anys hi havia gent que deia: veieu aquí no tenim botellón. Era veritat aquí teníem botellón a la catalana: tancat, que no es vegi i pagant impostos. El que es prenia la gent jove, als bons anys de funcionament, no se sabrà mai. Legal i il·legal. A més era l’època que la primera causa de mortalitat juvenil eren els accidents de cotxe, anant però sobretot tornant d’espais d’oci.
L’impacte sobre el barri de Gràcia va ser brutal. Quan la situació era insostenible l’anterior ajuntament va prendre una decisió: treure els locals d’oci, això si donant uns terminis prou llargs com per no pensar-hi mai més. Però el temps passa i tot d’una el termini es va acabar. Hi ha empresaris que no van fer plans i ara protesten.
Ara, quan els veïns protesten, els portaveus dels locals en comptes d’explorar la situació, entendre el perquè la gent protesta i ajudar a cercar solucions, neguen la realitat i s’expulsen la responsabilitat de sobre. Prenen el ciutadà per ximple. Amb això aconsegueixen no tenir cap credibilitat. Tots hem vist en altres temps, potser també ara, les allaus de joves i els desplegaments de la policia a Sabadell Sud.
Fa anys, quan es van començar a generar problemes pel canvi de l’ús que els joves feien de la nit, vaig dirigir un estudi sobre aquesta qüestió a la ciutat de Barcelona. Vam aïllar els joves més brètols, aquells que tornaven a casa més tard de les 10 del matí de l’endemà. Els vam creuar amb totes les variables possibles, ideologia, religió, situació econòmica, barris de la ciutat. I res. L’única variable que feia que els joves fessin un ús raonable de la nit i de l’oci era… l’emancipació! Un cop els joves tenien pis, en parella, sols o amb amics, deixaven de fer el bèstia. O sigui que si algú vol, de veritat, arreglar aquesta pandèmia cal que els joves tinguin treball estable i ben pagat i accés a lloguers socials raonables i que puguin marxar de casa entre els 21 i els 25 anys. Cal tancar la Zona Hermètica d’un cop. Si han marxat la major part no sé per què s’ha de premiar els que no compleixen els terminis fixats. Però caldrà tenir present que l’únic que fem es traslladar el problema a un espai més invisible.
I en darrer lloc ens queda un problema, què en fem d’aquest espai de la ciutat? Cal tenir present que es va voler fer un polígon industrial modern amb indústria aeroespacial a Sant Pau de Riussec i ha estat un fracàs, es va voler fer un Sabadell@ a la zona de la Fira i ha estat un altre fracàs, es va voler crear un centre punter en medicina al Taulí/ caserna de la Guardia Civil i el Ministeri de l’Interior ens va prendre el pèl.
Què cal fer? No ho sé tampoc. Potser que demanem consell a aquells que en saben més, però sobretot no repetim errors del passat.
“Si han marxat la major part dels locals de la Zona, no sé per què s’ha de premiar els que no compleixen els terminis fixats”
