Opinió

El laberint català

Un laberint acostuma a ser un recinte complex, amb una única entrada i una única sortida, ple de camins tortuosos que sovint acaben de cop sense sortida. L’actual situació política i social a Catalunya és un absolut laberint.

La realitat acostuma a ser crua i dura. Carles Puigdemont és el President de la Generalitat elegit legítimament al gener de 2016. I fou deposat en aplicació de l’article 155 de forma il·legal. Igualment, les opcions polítiques que donaven suport a Puigdemont com a president obtingueren la majoria absoluta a les eleccions del 21 de desembre. S’argumenta que Carles Puigdemont és un pròfug, fet que impedeix la seva elecció. Ho defensen el PP, Ciutadans, el PSC i el PSOE.

Però Puigdemont no és cap pròfug. Va marxar a Bèlgica abans de tenir cap causa judicial oberta. Posteriorment es va obrir a Espanya aquesta causa judicial per rebel·lió. Però l’euro-ordre que havia de promoure la seva detenció i entrega a les autoritats espanyoles va ser retirada. I quan va anar a Dinamarca el mateix jutge del Suprem, Pablo Llarena, no va emetre cap nova euro-ordre de detenció. A la Unió Europea tenim el conegut com a “espai Schengen”, que permet la lliure circulació de persones, sense fronteres. Si algú ha delinquit a Espanya, a Portugal o a Holanda, només cal emetre una euro-ordre perquè sigui detingut allà on es trobi, si és fora del país on es va cometre el delicte. No es pot ser delinqüent a Espanya i una persona sense màcula a Bèlgica o Dinamarca. La justícia espanyola no demana la detenció de Puigdemont perquè és conscient que la causa judicial contra l’independentisme és una arbitrarietat jurídica i un invent polític espanyol.

Malgrat la legitimitat de Puigdemont, la qüestió és que l’Estat espanyol té la paella pel mànec. El sempre submís i obedient Tribunal Constitucional ha deixat clar que si Puigdemont vol ser investit President de la Generalitat ha de venir aquí, no pot ser investit a distància i, a més, necessita l’autorització del jutge Llarena. Per tant, si el president del Parlament i la mesa del Parlament tiren endavant una sessió d’investidura de Puigdemont cometran un delicte de desobediència. Seran imputats, declararan, i tindran molts números per ser empresonats preventivament.

La intenció de l’Estat espanyol és jutjar l’independentisme pel Tribunal Suprem aquest mateix any 2018. I mantindrà a la presó unes quantes persones, unes altres a l’exili i en pot empresonar unes quantes més. La decisió de l’Estat és molt clara: duresa màxima per a tothom.

Ara, doncs, poden passar dues coses. Si s’intenta investir Puigdemont, això significarà entrar en una dura batalla contra l’Estat. Caldria plantejar una resistència civil a l’engròs, amb vagues i talls de vies i carreteres com el 3 d’octubre, i sostingudes en el temps. I aquesta resistència, encara que pacífica, comportaria milers de detencions, de càrregues policials gens pacífiques, etc. Si l’independentisme vol Puigdemont de president o vol una ràpida república catalana, ha de preparar uns quants milers de víctimes disposades a tot, a presó, a pallisses i a multes o embargaments. I tot plegat, recordem-ho, amb el govern del PP governant Catalunya gràcies a l’article 155.

L’alternativa és investir un altre president, recuperar el control de la Generalitat i fer via. Però l’independentisme ha de saber que per molt que creixi en els propers anys, encara que superi el 60% de partidaris, tindrà al davant tota la força i violència de l’Estat. L’únic camí és el patiment i fer com els moviments pels drets civils als EUA als anys 60, amb Martin Luther King. Hi hagueren morts, violència, presó i repressió durant anys. No hi ha cap altre camí aquí.

Tot i així, l’espanyolisme hauria de buscar formes per reduir el nombre d’independentistes, oferint sortides polítiques valentes. Dos milions i escaig d’independentistes no desapareixen per molt que se’ls negui l’existència. Malauradament, tot sembla indicar que tenim conflicte per a molts anys.

“L’espanyolisme hauria de buscar formes per reduir el nombre d’independentistes, oferint sortides polítiques valentes”

To Top