L’Ajuntament de Sabadell ha organitzat una taula rodona per debatre sobre l’engreixament dels preus. La jornada ‘Com aturar la bombolla immobiliària del lloguer?’ ha estat inaugurada per l’alcalde de la ciutat, Maties Serracant que ha emfatitzat sobre la situació d’emergència que es viu a Sabadell en aquest àmbit.
«L’emergència social amb la que començàvem aquest mandat es manté, tot i els indicis de recuperació econòmica», alerta Serracant. «Els subministraments bàsics d’accés a l’alimentació no estan encara garantits». A més, la situació de vulnerabilitat en el cas de l’accés a la residència és un greu problema que incorpora cada cop més factors d’exclusió, alerta Serracant, que assegura que el lloguer encara és escàs, insegur i, en molts casos, inassequible.
La Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) també ha estat un dels focus de la jornada. Maties Serracant critica que aquesta Llei deixa molts elements desprotegits i no afavoreix a l’habitatge de lloguer.
L’alcalde afegeix que «és necessari un front comú, una aliança entre la ciutadania i l’Administració per poder avançar en la regulació de l’habitatge i en dissenyar solucions per fer front a aquest repte: habitatge digne per tothom».
Al seu torn, Glòria Rubio, regidora d’Habitatge, ha fet referència als preus de lloguer. Segons l’Observatori d’Economia Local, el preu de lloguer de l’últim quatrimestre de 2017 és de 610 euros mensuals. «Aquesta dada en si és una contradicció, qualsevol portal immobiliari no xifra per sota dels 800 o 1000 euros. Partim de dades que són erro nies», assegura.
«La bombolla del lloguer a la ciutat va a l’alça a un augment anual del 5% dels preus mitjans. Una xifra que contrasta amb el número d’habitatges buits a la ciutat, que sumen 7.500», anota Rubio.
«Com a ciutadania tenim moltes eines per lluitar contra la pujada de preus. Tenim la força popular que és la més forta de totes», considera la regidora d’Habitatge. «És necessari obrir el debat públic, conèixer la situació real i conèixer els elements que ens han portat fins aquí», continua. «La nostra feina com Administració és, més enllà facilitar eines per incentivar els petits propietaris a mobilitzar el seu parc, crear debat públic i buscar solucions legislatives per poder executar les competències que tenim des del municipi, que són molt limitades». La regidora explica que el gruix de demanda exclosa que hi ha d’accés a un habitatge és cada cop més gran, i també afecta als qui tenen cert nivell d’ ingressos però no poden fer front a les quantitats desorbitades del mercat.
Actuació municipal
Les línies d’actuació del govern municipal són la promoció d’habitatges públics i incidir en zones on no hi ha tanta oferta pública. També des de l’Ajuntament s’ha obert una borsa per intermediar entre propietat i ciutadans que vulguin fer de masovers, perquè hi ha molts habitatges buits que necessiten un manteniment i una cura que no poden atendre els propietaris.
També han intervingut a la taula rodona l’investigador en polítiques d’habitatge Max Gigling, la representant del Sindicat de llogaters de Barcelona Marta Ill, Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC i Rosa Pahissa, membre de la la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i la Crisi.
Tot acabar les ponències s’ha obert el debat al públic que, moderat pel periodista sabadellenc Ricard Ustrell, han pogut formular preguntes sobre aquest mateix tema
