Ciutat

Ofrena per les víctimes del nazisme

Representació institucional a l’acte; Eva Abellan, síndica de Greuges de la ciutat i ciutadans que han assistit a l’acte
Representació institucional a l’acte; Eva Abellan, síndica de Greuges de la ciutat i ciutadans que han assistit a l’acte / LLUÍS FRANCO

Més de mig miler de persones s’han concentrat aquest dilluns davant el monument dedicat als sabadellencs i sabadellenques morts al camp de concentració de Mauthausen i a les víctimes del nazisme per commemorar-los amb una ofrena floral en el marc de l’Aplec de la Salut d’enguany. L’acte s’ha obert per David Domènech, membre de la Junta directiva de l’Amical de Mathausen, que ha destacat que «de tots els símbols de violència i perversió que embruten la història de la Segona Guerra Mundial, tal vegada el més poderós sigui el dels camps de concentració, que van existir per la bogeria d’uns pocs i per l’estupidesa dels consens de molts».

Domènech ha destacat que «als camps deconcentració, els fanatismes es van convertir en barbàrie» i ha destacat que «l’autoritarisme situat per sota de tota responsabilitat humana ha d’estar fora de l’abast de tot ésser humà, ja que l’home viu en risc permanent de deshumanització». «La resistència dels deportats per sobreviure en els camps s’ha d’explicar entre les grans victòries de l’esperit». «Recordem el nostre compromís de combatre el feixisme en les seves manifestacions de violència, racisme, intolerància i odi. Volem un món en pau, lliure i solidari amb tots els pobles de la terra i on imperi la justícia social, pels quals van lluitar els nostres republicans», conclou.

Memòria històrica

Maties Serracant, l’alcalde de la ciutat, ha recordat que «enguany estem impulsant el programa de memòria històrica, un programa que inclou accions per recuperar la memòria de les persones deportades i represaliades al llarg del S.XX». Ha destacat que el programa pretén senyalitzar els espais de memòria i anul·lar els reconeixements institucionals franquistes i la retirada de la simbologia feixista a l’espai públic. «La memòria és també un dret civil i recuperar la memòria és recuperar la dignitat manllevada». També ha emfatitzat que Sabadell ha estat capdavantera en la lluita contra el feixisme, racisme i xenofòbia. Serracant ha avançat que probablement «es tracti de la darrera ofrena floral a l’entorn del recinte de la Salut i en el marc de l’Aplec ja que és important que la memòria es trobi a peu de carrer i que formi part del nostre relat quotidià». També ha anunciat que «caldria fer aquest homenatge en el marc del dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust», una proposta que es traslladarà aquesta setmana a la propera reunió a la taula de memòria històrica.

Els records i les emocions han estat també les protagonistes de la jornada. Antonio Cuevas Cerrillo és un cordovés que va haver d’exiliar-se fa 62 anys a Catalunya perquè ell i la seva familia, d’ideologia republicana, estaven amenaçats. L’home, que es considera totalment republicà, assisteix any rere any a l’ofrena i assegura que representar la bandera tricolor «és un veritable luxe i representa l’esquerra política». Cuevas destaca que «Catalunya pot presumir d’encapçalar els moviments de la gent treballadora». Després de fer la seva pròpia ofrena, emocionat, ha cridat ‘¡Viva la República!’.

Un minut de silenci

Rere un minut de silenci en commemoració de les víctimes, s’ha dut a terme l’ofrena floral iniciada per l’alcalde i diferents portaveus dels grups polítics de l’Ajuntament i seguida per entitats de la ciutat culturals i associatives, familiars de les víctimes i ciutadans. Alex Verdaguer, membre de l’associació Sabadell per la República explica que «fa tres anys aproximadament hi havia una altra placa que només commemorava als morts al camp d’extermini i ara s’ha canviat per recordar a totes les víctimes del nazisme»

Comentaris
To Top