Sabadell acull les jornades #StopPersecució, Moviments forçats i dret d’asil per raó LGBTIQ+ del 16 al 18 de maig. L’objectiu de les jornades, organitzades per les entitats ‘Ca l’Enredus’ i ‘Actuavallès’, és reflexionar sobre la discriminació de molts països cap a algunes persones per raons d’orientació sexual.
Les jornades van donar el tret de sortida aquest dimecres amb la projecció del documental ‘Mr. Gay Syria, un documental guardonat en diversos festivals d’arreu del món que explica la història de dos refugiats homosexuals i la seva experiència intentant participar en un concurs de bellesa per a gais. Precisament un dels protagonistes, Mahmoud Hassino, va participar en un debat després de la pel·lícula, on també va explicar les seves experiències.
Les activitats d’quest dijous es traslladaran al Casal Pere Quart amb diverses conferències on hi participaran diversos experts com Juan Carlos Arnaiz, membre de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i Laia Serra, Advocada penalista i assessora de l’Observatori contra l’Homofòbia. Divendres, també al Casal Pere Quart, s’organitzaran diverses taules de treball on hi participaran fins a una vintena d’entitats que giraran entorn les estratègies jurídiques de protecció internacional o l’articulació de xarxes de suport. La clausura arribarà de la mà d’Oriol Amorós, Secretari d’Igualtat Migracions i Ciutadania de la Generalitat, i Mireia Mata, Directora General d’Igualtat de la Generalitat.
Mesos de feina
La jornada organitzada per l’entitat Ca l’Enredus i Actuavallès s’ha estat preparant durant gairebé dos mesos. Al llarg d’aquests dos mesos s’han anat teixint sinergies i vincles per acabar organitzant les jornades a la ciutat de Sabadell. Com explica la responsable tècnica de Ca l’Enredus, l’Alba Barbé, part de l’objectiu de les jornades és mostrar que el col·lectiu LGBTIQ+ no és homogeni, sinó que les diferents circumstàncies creen diferents realitats i situacions entorn aquest col·lectiu.
Des de l’associació expliquen que, tot i que el fet de formar part del col·lectiu LGTBI és una situació de vulnerabilitat davant de la sol·licitud d’asil, davant la dificultat de demostrar-ho i les dificultats en les sol·licituds molts acaben demanant l’asil per altres motius. Davant d’aquestes dificultats, han apostat per donar visibilitat a aquests casos concrets, moltes vegades ignorats o poc explicats quan es parla de refugiats.
Tot i que en l’àmbit legal s’ha treballat molt per millorar la situació dels col·lectius, des de l’entitat Ca l’Enredus, creuen que fa falta millores a nivell tant nacional com municipal. Segons l’entitat caldria «una major aposta perquè en els pressupostos ordinaris de l’Ajuntament hi hagués una partida més àmplia en qüestions LGTBI» i que «tot i que l’Ajuntament ja hi treballa, caldria que el servei d’atenció a la diversitat sexual i de gènere agafés més trajectòria» i com a tercer punt a treballar, també creuen que «és necessari crear sinergies entre entitats i moviments socials, juntament amb l’administració municipal per enfortir la relació, moviments i propostes».
Alba Barbé, també considera que s’hauria de canviar l’enfocament de la inclusió del col·lectiu LGTBI com a un grup «diferent» i que s’hauria d’intentar explicar la riquesa que es crea dins de la diversitat
