– Jaume Mas –
Nora Norman va deixar el disseny per dedicar-se plenament al món de la música. Ara publica el seu primer àlbum, ‘Chaos’, amb el soul com a eix central, fet que pot sorprendre venint d’algú tant jove. Aprofitant que la seva gira passava per Barcelona, ha fet parada a la seva ciutat natal, Sabadell, i hem aprofitat per fer-li una entrevista.
La cantant de soul estrena el seu primer àlbum
La sabadellenca de 27 anys Nora Alier, coneguda artísticament com a Nora Norman, va començar la seva carrera musical el 2013 gairebé per casualitat després de penjar un vídeo a YouTube. A partir d’aquest vídeo va començar la seva carrera musical. Es va mudar a Madrid per dedicar-se plenament al món de la música i el 2016 va publicar el seu primer EP.
Aquest passat mes d’abril va publicar el seu primer àlbum ‘Chaos’ (produït per Mad Moon Music), on s’explora i es despulla a través d’un soul amb tocs de pop, també rock i R’n’B. Un estil de música no gaire habitual en el mercat musical actual però que ha estat molt ben rebut pel públic.
Poc després del seu EP, però, ja havia aconseguit ser l’artista convidada de cantants com Seal o Gloria Gaynor. Habitual a les Jam Sessions de Madrid, ara hi para poc per culpa de la seva gira, que la porta per tots els racons de l’Estat.
Perquè vas decidir penjar vídeos a YouTube cantant?
Va ser totalment per una casualitat. Jo arribava cada matí més d’hora del que em tocava a la universitat, i aprofitava per muntar els cavallets i el material mentre cantava amb els auriculars posats pensant-me que ningú em sentia. Però resulta que em va sentir un company de classe, i em va demanar si em podia gravar cantant perquè li agradava molt. El mateix noi, el Pau, em va insistir durant molts mesos que pengés els vídeos a YouTube. Al final, perquè em deixés en pau vaig acabar fent-ho. I al cap de pocs mesos em va arribar una oferta per començar a fer coses amb ells. Jo al principi pensava que era una broma, però quan vaig veure que no ho era, hi vaig saltar de cap.
Et vas plantejar quin estil de música volies fer des de l’inici?
Jo crec que és una cosa que no es planteja, que neix de dins d’un mateix. Des de ben petita havia escoltat Stevie Wonder, Michael Jackson, Billy Holyday… Quan acabes fent la teva pròpia música, és una cosa que et surt de dins. Jo intento ser el més sincera possible, i si em plantegés quin tipus de música vull fer ja no seria honesta.
Es parla molt del fet que el teu estil és poc habitual per algú jove.
Sí. No és habitual, però és bonic. I crec que cada cop més la música negra va en augment. Cada vegada trobes més joves que fan blues. Que no sigui un estil normal entre els joves, crec que que ens ho han inculcat. A la nostra generació, a la gent jove, se’ns ha dit que el què ens toca consumir és la música comercial. Que ara estiguin ressorgint altra vegada la música negra, el jazz, el blues, el soul, el funk, i que s’escolti cada vegada més entre la gent jove és una cosa que necessitem. Ens han dit «no, tu has d’escoltar això i t’ho menjaràs amb patates». Però el blues i el jazz sempre hi han estat. Cada cop sortiran més cantants joves, també més públic jove.
El teu àlbum es diu ‘Chaos’. És una declaració d’intencions? Una descripció?
Amb el disc volia ser el més sincera i honesta possible. És una manera d’autoacceptar-me dins dels meus conflictes interns i el meu desastre mental. Crec que una de les primeres maneres de fer-ho era a partir de la música. Em considero una persona que a vegades té problemes a l’hora de comunicar-me amb la resta, i amb la música puc explicar el què sento. Volia ser molt sincera amb el primer àlbum, i què millor que posar-li ‘Chaos’, ja que realment sóc un desastre!
Amb quina cançó et quedes de tot l’àlbum?
És difícil escollir-ne una. Totes són com els meus fills, però, si me n’hagués de quedar una seria ‘Angel’. És un tema que va dedicat al que era el meu millor amic, una oda cap a ell, que tenia la mateixa edat que jo. És una oda però també una carta per poder dir-li “perquè te n’has hagut d’anar ara”.
Com treballes amb el teu equip de músics?
Sempre treballo amb el mateix equip i cada cop m’entenen més. Sóc un desastre, però cada vegada ens és més fàcil comunicar-nos. Jo tinc al cap una melodia i diverses idees al cap, els les intento explicar, i ells els acaben donant forma des de cada cun dels seus camps.
Ja penses en projectes de futur?
Ara estic totalment centrada en la gira, però estic constantment escrivint i composant. Ja tinc diversos temes a la recàmara pel proper àlbum, encara no sé quan serà. Suposo que l’any que ve, però si fos per mi, el trauria demà mateix.
