‘Quitrà o vida’, així començava un dels eslogans de les primeres campanyes en contra de la construcció de la carretera B-40, coneguda com a Quart Cinturó o l’Autopista del Vallès, i que hauria de limitar Terrassa i Sabadell pel nord un cop acabada la seva construcció. Tot i ser projectada durant els anys 60, no va ser fins més tard que es va posar sobre la taula seriosament, i durant els anys 90 també van començar els primers moviments en contra de la creació d’aquest Quart Cinturó. Dimarts, des de l’ADENC, es va voler celebrar els 25 anys de lluita en contra d’aquest projecte amb una taula rodona on es va fer un repàs de la trajectoria de la campanya, la situació actual i el futur del pla. Sota el nom ‘Protegim els nostres camps i boscos’ l’ADENC, la UES, Unió d’Excurcionistes de Sabadell, i la Unió de Pagesos iniciava una campanya ciutadana com a resposta del Pla general d’urbanisme d’Antoni Farrés. El projecte va evolucionar en una campanya en contra del Quart Cinturó, a Sabadell, però també a diferents punts de la comarca.
Durant la taula de debat, presentada per Vicenç Relats, van intervenir-hi Francesc Macià, de la secció de Natura de la UES, Toní Altaió, de la Campanya Contra el Quart Cinturó, Xavier Matilla, Arquitecte Urbanista del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori, i Manel Larrosa de Via Vallès.
Toní Altaió, de la CCQC, assegurava que aquests tipus de campanyes «seguiran existint» sempre que hi hagi projectes «que afectin d’aquesta manera al territori. Altaió també va explicar que durant molt de temps es va intentar afeblir les protestes i fer-les desaparèixer. Segons va explicar Altaió «durant molt de temps, quan hi havia conflictes amb una població o grup, des del Govern central es segregaven els projectes», i segons Altaió, es feia per «rebaixar la tensió i partir les protestes» i així, «poder treballar per trams».
Segons Manel Larrossa, de Via Vallès, s’ha de buscar diàleg i posar propostes sobre la taula per trobar solucions als problema, buscar maneres de pacificar certes zones de la ciutat i trobar alternatives més ecològiques i útils que el Quart Cinturó. A més, des de Via Vallès van posar èmfasi en la importància de treballar conjuntament entre Sabadell, Terrassa i Castellar per trobar aquesta connexió viable i útil no només pels tres municipis, també per la resta del Vallès. Segons Larrosa «s’ha de fer costura entre els tres municipis».
Xavier Matilla va destacar la importància que va tenir sobre el model territorial el moviment en contra del Quart Cinturó. Segons Matilla, «gràcies al moviment en contra, es va posar sobre paper el fet de parlar sobre el model territorial que es volia» i creu que «va ajudar que Sabadell i Terrassa es posessin d’acord per intentar trobar una solució conjunta»
Segons l’ADENC els seus membres, han notat una millora en l’enfocament del projecte, però també creuen que cal seguir parlant i defensant la negativa davant del Quart Cinturó
