Article de Joan Reixach, emprenedor
Fa uns anys, un company i amic italià de Como, un municipi al costat de Milà, m’explicava que la seva ciutat era coneguda no només per la cafeteria on anava sovint l’actor nord-americà George Clooney sinó, sobretot, per la seva indústria del tèxtil -de la seda en particular-. «Igual que Sabadell i Terrassa», deia el meu amic, que em sorprenia explicant-me què havia significat el tèxtil a aquestes dues ciutats i m’aclaparava amb un coneixement important del tèxtil vallesà. El motiu de conèixer Sabadell no era un altre que la nostra ciutat era un referent del tèxtil, i ell, en edat escolar llavors, aprenia quins havien estat els referents del sector. Pedagogia emprenedora. Òbviament aquí no ho hem fet d’una forma tan clara. No hem sabut donar valor a l’emprenedoria local, clau en el desenvolupament dels darrers 130 anys. En definitiva, no hem format les noves generacions en el valor de crear ni hem basat l’educació en el coneixement per produir valor social.
Després de treballar força anys fora de Sabadell, i aprenent la manera de fer d’empreses asiàtiques i d’start ups tecnològiques, quan he tornat a treballar a la ciutat m’ha sorprès una mica la sensació d’abandonament que tenen els emprenedors i emprenedores locals. I més venint d’una ciutat que ha donat una època daurada a la indústria tèxtil, que va tenir les millors empreses de software de l’Estat espanyol i que ha passat de tenir un PIB basat clarament en la indústria amb un creixement exponencial a la dècada dels 70, a tenir un producte interior brut de serveis de creixement lineal.
El fet que moltes vegades les polítiques de creixement estiguin gestionades i promocionades per organismes i entitats que no provenen del món emprenedor fa pensar que els recursos públics no acaben d’estar ben aprofitats, amb el perjudici d’assenyalar que és el teixit de nous empresaris i empresàries el responsable del poc èxit. Actualment, com a ciutat tenim uns actius molt bons. Estem ubicats a Catalunya, una de les regions més emprenedores d’Europa, amb un dels millors nivells de projectes innovadors; tenim uns grans centres de coneixement a la ciutat -o a prop- com el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Hospital Universitari Taulí, l’escola de disseny ESDI o l’Escola Illa; un molt bon Consorci de la Normalització Lingüística, i molts altres centres de coneixement que ara em deixo. Només amb aquests centres podríem crear un bon grapat de projectes de la indústria del coneixement i generar innovació, llocs de treball i valor de marca local. D’altra banda, tenim un tercer sector molt valuós, però poc aprofitat amb col·lectius que tenen unes capacitats productives molt grans.
Ara cal ser conscient i saber mirar el futur. Cal confiar en els emprenedors i emprenedores, coneixedors de les dificultats de tirar endavant i del saber competir. L’emprenedoria no entén d’allò que s’anomena «la paràlisi per l’anàlisi», ni tampoc concep el món de l’empresa com un tràmit administratiu més: cal dedicació, estima al projecte, implicació i risc.
El emprenedors del segle XXI s’allunyen molt del conegut senyor del cigar d’aquell famós joc d’especulació inmobiliària. Ajudar de forma efectiva i amb persones coneixedores del món de la creació d’empreses hauria de ser d’obligació per part dels responsables de les polítiques econòmiques i socials de totes les institucions públiques. Sense nous projectes innovadors, de valor i amb risc, no creixen les societats avançades i són aquestes les que permeten obtenir la riquesa i benestar dels pobles i la seva gent. Com a bones noticies, dir que es comencen a introduir competències educatives en matèria d’emprenedoria a l’educació primària i secundària. A Sabadell ja hi ha laboratoris escolars on es fan els primers tests amb nenes i nens de Catalunya per avaluar aptituds i coneixements en matèries d’emprenedoria, així com convenis entre universitats i empreses privades sabadellenques que presenten les propostes en aquesta matèria als màxims organismes europeus.
Sabadell és una ciutat amb molts emprenedors i emprenedores, i ho hem de saber explicar a les noves generacions. Cal que tornem a situar Sabadell com a ciutat referent a Europa.
