Article de Josep Mercadé, exdirector de DS
Parlar de Sabadell i Terrassa sempre és una idea recurrent més centrada en la competència que en l’aprofitament d’energies compartides. Els arguments fàcils i banals més habituals han estat si una o altra ciutat té més habitants, si les propostes culturals són més interessants, si el patrimoni històric és més o menys reeixit… Per no caure en els tòpics populars dels senyors de Terrassa i els homes de Sabadell (per cert, amb un marcat component sexista per les dues bandes), de tot plegat, la realitat més tangible és que són dues ciutats extremadament properes però que per diverses circumstàncies es mantenen molt allunyades.
A banda d’altres consideracions sobre l’una i l’altre, volia referir-me si estan ben comunicades per transport públic i en vehicle privat. La curta distància de menys de vuit quilòmetres que separa Terrassa de Sabadell contrasta amb el temps que cal esmerçar per fer un desplaçament en transport públic entre les dues ciutats. El nou intercanviador entre Rodalies Catalunya i els Ferrocarrils de la Generalitat de la plaça Espanya facilita els desplaçaments a persones de diferents barris de Sabadell cap a la ciutat veïna. Però resulta que als usuaris els pot sortir més car si, venint de Terrassa en Rodalies, canvien a Ferrocarrils a la plaça Espanya. Inexplicablement, la targeta T-10 d’una zona no serveix per fer el recorregut amb el Metro de Sabadell des de Terrassa. Els usuaris es veuen obligats a consumir un altre viatge o fer servir la T-10 de dues zones si agafen aquesta opció. Per equilibrar la balança, direm que el trajecte amb Rodalies fins a Terrassa des de Sabadell Sud, Centre o Nord resulta molt ràpid i eficient.
Aquesta incomprensible situació de llunyania entre dues cuitats veïnes agafa el seu màxim exponent en el trajecte en autobús interrurbà, la línea C5 adjudicada a la concessionària Sarbus/La Vallesana. La irregularitat de la freqüència de pas provoca una gran desesperació entre els usuaris que, a més, no saben mai si ja ha passat o encara no. En molts casos, les esperes poden ser de 45 minuts. Una situació inadmisible quan parlem, pràcticament, d’una mateixa trama urbana separada pràcticament només per un immens camp de golf. La deficiència en la connectivitat entre dues ciutats tan fonamentals en la trama metropolitana com Sabadell i Terrassa posa de manifest que encara hi ha molta feina a fer en termes de mobilitat en transport públic. Quan parlem de transport privat veiem cada dia les cues que es formen pel coll d’ampolla de l’enllaç de l’autopista C-58 amb la B-30. Les obres adjudicades fa mesos finalment estan a punt de posar-se en marxa, i començaran un cop retirades les runes del desmantellament dels horts situats al costat del riu Sec. Per la banda nord, direcció Terrassa, al traçat li manquen uns laterals projectats però no executats del tot. I deixem de banda la carretera N-150, que és també un altre ‘poema’ amb la mateixa configuració, de dècades sense haver-se adaptat al continu urbà que hi ha en aquesta zona. Això fa que intentar anar a peu de Sabadell a Terrassa sigui una altra odissea que contribueix a incrementar encara més aquesta llunyania.
