Fa 16 dies que no tenen casa. Ambdues nenes de 9 i 7 anys i un nen de 10 mesos, es troben sense saber on viure. L’Almudena Gil i en Daniel García son un matrimoni que va patir una agresió domèstica el 15 de juny per part del pare de l’home, que que pateix una malaltia mental, fet que els va obligar a abandonar el pis on vivien -hi van arribar des de Mèrida fa un any-, que pertanyia a l’agresor. “La nostra família corria perill si continuava convivint amb el meu sogre”, explica la mare.
“No dormirem al carrer”
Quan van haver de sortir corrent de la casa on vivíen abans de l’agressió, la família va poder anar al Centre d’Acolliment Residencial d’Urgència de Can Marcet, un centre que “ofereix un servei puntual i transitori i funciona per acollir a persones o famílies en situació d’emergència social fins trobar una solució alternativa”, expliquen des de l’Ajuntament. Però el termini per continuar-hi vivint s’ha acabat. “Ens fan fora perquè diuen que hi ha famílies en pitjor situació que la nostra”, explica el Dani. “El que tenim clar és que els nostres nens no dormiran al carrer”. García es mostra molt agraït amb la policia local. “Ha estat l’única entitat municipal que ens ha recolzat des del principi”, assegura. Des del consistori local se’ls van oferir alternatives, “però no solucionaven el problema”, lamenta el matrimoni. L’Ajuntament ha estat buscant diverses opcions per donar-los un sostre. “No ens neguem a pagar -diu la família a D.S.-, ens adaptem a qualsevol cosa sempre que estiguem junts i en unes condicions mínimes”. “Si hem d’ocupar un pis buit del banc, ho farem”, admet el pare. L’Almudena reconeix que la situació és molt angoixant i que estaven disposats a quedar-se al centre de Can Marcet a la força si no els trobaven una solució viable. L’acord al qual han arribat amb l’Ajuntament consisteix en el coopagament d’una pensió a un Hostal de la ciutat fins que es trobi una solució millor o la família compleixi els requisits -han d’haver viscut a Sabadell un mínim de tempsper poder sol·licitar un habitatge d’emergència. Tot i que el Dani va néixer i va viure a la ciutat, va estar empadronat a Extremadura.
Més de 500 famílies esperen un lloguer social
La situació d’aquesta família no és excepcional a la ciutat. Unes 514 famílies han solicitat un habitatge d’emergència, “fet que mostra que hi ha una gran necessitat d’habitatge”, lamenta Gabriel Fernàndez, regidor d’Acció Social. Des de l’arribada del govern al consistori s’han cedit 135 habitatges d’emergència, i actualment n’hi ha 315 en total. “El creixement és exponencial, és tracta de la ciutat catalana amb el major parc d’habitatge d’emergència”, assegura.
El Daniel García va ocupar un pis buit que pertanyia a un banc la nit de diumenge a dilluns, tot i que els Mossos d’Esquadra van arribar de seguida perquè la vivenda tenia alarma de seguretat.
