Per Josep Mercadé, periodista
Les nits d’estiu conviden a passejar per Sabadell i gaudir de temperatures més agradables que durant les hores centrals del dia. En una d’aquestes passejades, passant pel carrer Lluís Companys, al costat del local de l’Agrupación San Sebastián de los Ballesteros a Can Rull, una noia ens pregunta si anava bé per arribar prop del CAP. Li dic que sí i em respon que és per no passar pel mig del Parc Catalunya. Tot i que no era molt tard de la nit, sí que la prudència li va aconsellar optar per una altra ruta per tal d’evitar possibles riscos passant per una zona més fosca i solitària.
No sabem si en aquest cas les notícies sobre assetjaments han fet incrementar la por a circular pel carrer de nit. El cert, però, és que hi ha una tendència cada cop més gran a prendre mesures d’autoprotecció davant la possibilitat de patir una agressió. Aquí també inclouríem robatori, intimidació, etc. Això val tant pel que pugui passar al carrer o a casa nostra. El més curiós és que ens diuen que a Sabadell al darrer any, de juny del 2017 a maig del 2018, s’ha produït una reducció dels fets delictius.
No fa massa dies el conseller d’Interior va presidir la reunió de la Junta Local de Seguretat en la que es constatava una baixada de l’1,1% dels delictes penals denunciats a la nostra ciutat. La dada, com passa sovint, contrasta amb les percepcions personals i la resta d’elements que intervenen a l’hora de crear un estat d’opinió sobre una qüestió concreta.
És cert que la por és la millor arma per a la submissió. Però també que, gràcies a aquesta sensació, les persones emprenem accions per tal de protegir-nos d’aquesta por i de les possibles agressions. Quan passem pel carrer i veiem entrades de cases buides tapiades és per la por a que algú hi entri.
També observem un increment de plaques posades a les façanes on s’anuncia que aquella propietat està connectada a una central d’alarmes. Tot plegat, a banda del negoci que genera, ens descriu sensacions d’inseguretat.
Malgrat tot això, i les dades policials així ho corroboren, estem lluny de viure en societats on el fet delictiu va massa associat a una rutina diària. Les situacions que ens expliquen d’altres indrets del planeta afortunadament encara ens resulten llunyanes. No obstant això, el que sí preocupa és que la tendència, encara que sigui a nivell de sensacions, ens porti cap a un model de major inseguretat. Aixó sí que és preocupant.
