Opinió

Jo soc dels que aguanto les bosses…

Campanya publicitària de rebaixes de l'Illa Diagonal / Cedida

Per Albert Solé, periodista i director del Diari de Sabadell

Ho reconec. Jo podria haver sortit a l’anunci de l’Illa Diagonal d’aquestes rebaixes. Crec que dir-ho no implica ser masclista. I si ho és, em disculpo. Però és així. La meva dona mira i remira les botigues de roba i de sabates. S’ho emprova tot. Mira com li queda. Dubta. Torna a dubtar. Fins que finalment es decideix. O no. No ho critico, és així. I jo soc tot el contrari. Quan vaig a comprar roba vaig per feina. Normalment hi dedico dos o tres dies l’any, faig una compra gran i ja tiro. I m’emprovo una o dues peces de cada. Si em va bé de talla, me la quedo. Pim pam i cap a casa.

Com que som tan diferents, intentem evitar anar a comprar roba junts. Ella hi va sola i hi dedica el temps que necessita (o el que té), jo hi vaig pel meu compte, i els dos feliços i tranquils. Però és cert que a vegades hi hem d’anar plegats, i passa el mateix que l’escena que retrata l’anunci de l’Illa Diagonal: jo m’assec en un banc carregat de bosses, o em recolzo en un mostrador, mirant el mòbil mentre ella es va emprovant peces.

Si els creatius de la publicitat de l’Illa han triat la meva imatge per il·lustrar la promoció de les rebaixes deu ser perquè aquesta és una imatge que es repeteix moltes vegades a les seves botigues. Ara, retratar un tòpic entre homes i dones en una publicitat és masclisme. És possible que sí, però no n’estic segur, ho reconec. Els homes i dones hem de tenir els mateixos drets i oportunitats en tot i no se’ns ha de discriminar pel sexe. Això està més que clar i no cal perdre un segon a debatre-ho. Però és tan cert això com que els homes i les dones som diferents en algunes maneres de fer. Això no vol dir que a totes les dones els agradi anar a comprar roba i passar-s’hi hores, ni que no hi hagi homes que els encanti fer-ho. Però siguem sincers. Quan anem a les sabateries o a les botigues de roba és molt habitual veure homes asseguts amb cara d’avorrits esperant que la seva acompanyant acabi de comprar.

La publicitat té un punt de transgressora i li hem de permetre certes llicències. No cal caure en el masclisme caspós dels anuncis de detergents dels anys 80, però un cert joc amb els tòpics no fa mal a ningú. L’Illa Diagonal, però, ja ha retirat l’anunci davant les nombroses crítiques. Potser sóc jo que ho veig diferent.

Comentaris
To Top