El complex rescat dels nens atrapats en una cova (Tham Luang) del nord de Tailàndia (Chiang Rai) es viu amb intensitat des d’Unisub Sabadell. “El nivell dels bussejadors que hi participen és molt alt i requereix una especialització en espeleologia. Són els millors del món”, explica el president de l’entitat sabadellenca, Xavi Maza, qui ha pogut contactar aquests dies amb Delfi Roda i Ángel Caballero, dos dels instructors més prestigiosos d’Espanya. “Vaig fer els cursos de busseig amb ells i són dos gran referents”. L’Ángel és el director de l’escola espanyola de busseig. Són habituals les seves incursions en les coves de Pozo Azul, en la serralada cantàbrica.
De fet, a Tailàndia han viatjat bussejadors tècnics que són referència mundial en aquest tipus de situacions, cas dels britànics Rick Stanton, John Volanthen, Jason Mallison i Chris Jewl. Fins al diumenge havien pogut treure a 4 dels 12 nens atrapats juntament amb el seu instructor. Aquest dilluns ha començat la segona part de l’operació i a les 15:30h ja havíen rescatat vuit menors. Segons Xavi Maza, “hi ha moltes possibilitats d’èxit encara que es tracta d’una intervenció molt complicada, sobretot perquè el recorregut, en alguns trams, és molt estret. Sembla que ara hi ha menys zones inundades i això pot afavorir el rescat”.
El pànic s’ha apuntat com un dels principals enemics, però el president d’Unisub creu que “es tracta d’un equip de futbol i els nens estan acostumats a rebre instruccions i ser disciplinats. Fins i tot, els nens són menys conscients del perill i s’ho poden prendre com un joc. Potser seria més problemàtic si fossin adults, tenen més tendència a caure en el pànic”. També apunta que “l’entrenador alguna cosa sap de coves doncs no els va deixar beure aigua de la inundació i només de la que regalimava de les parets, més saludable”. Sobre el sistema utilizat afirma que “fan servir màscares integrals completes, però no van sedats com s’ha dit. Et pots ofegar per tancament de glotis si vas sedat. La màscara evita perdre el regulador”. Maza afegeix que “la profunditat és d’uns 3 o 4 metres en les zones inundades i això permet controlar millor la situació”.
