Aquesta setmana a la redacció hem parlat molt del Passeig i ens hem adonat que els redactors més joves no en tenen cap record d’“abans de les obres”, de quan el Passeig era el Passeig, de quan s’hi feia vida, d’abans de convertir-se en un descampat, en terra erma. I és que des de la demencial decisió de col·locar-hi el mercat provisional, fins a les obres de l’estació dels Ferrocarrils –que s’han allargat gairebé 10 anys-, Sabadell porta més de 20 anys amb el cor aturat. Una generació sencera. I les conseqüències són evidents.
Que la ciutat “perdi pistonada” té molt a veure amb la crisi d’identitat marcada, entre d’altres, pel surrealista historial d’obres al Passeig i la pèrdua d’interès de gran part dels últims governs municipals en el Centre de Sabadell, desplaçat durant anys de l’estratègia política i econòmica municipal, maltractat per les obres i per l’absència d’un projecte de ciutat cohesionador.
El mateix alcalde Serracant ens ho deia durant l’entrevista publicada dissabte passat: “els problemes del Centre són els problemes de la ciutat”. El Centre és element vertebrador, cohesiona la ciutat i dona serveis a gent de tots els barris, a més dels seus propis residents. És l’escenari d’una part important de la vida de la ciutat, i el Passeig n’és el cor. Com a la dita de la borsa i Barcelona, a Sabadell podríem dir que la ciutat és bona si el Centre funciona. I no, el Centre no funciona.
Ara, poc després d’acabades les enèsimes obres i a menys d’onze mesos de les eleccions, el govern municipal ha presentat l’avantprojecte d’un pla per reintroduir arbres, ombra i aigua al Passeig. Obres fins l’any 2020 com a mínim. Dos anys més de provisionalitat.
No dubto de la bona intenció de la mesura ni de l’interès d’aquest govern en millorar el Centre. Però potser seria millor, com també demanen els comerciants, deixar respirar el Passeig i permetre’n la regeneració abans de seguir amb més obres. No tornem a caure, una vegada més i a prop d’eleccions, en el mateix tipus d’improvisació que ens ha portat fins aquí. Sabadell necessita un projecte de ciutat i el Centre n’ha de ser la prioritat: la resta de barris, la cohesió i l’economia local estan en joc.
