Opinió

Cotxes, voreres, pilones i escoles

“Canviar de costums és el més difícil de l’ésser humà, i al principi costarà acostumar-se al ‘Petó i adeu’”. Per Albert Solé, periodista i Director del D.S.

'Petó i adeu' del carrer de la Indústria / LLUÍS FRANCO

[Per Albert Solé, periodista i Director del D.S.]

Si tots els pares del món que portem els nostres fills a l’escola en cotxe –perquè no tenim alternativa, o pel motiu que sigui– els volguéssim descarregar a la mateixa porta, el món seria un caos. Jo porto els meus a una escola que està en plena illa de vianants on és impossible arribar en cotxe, per tant, he d’aparcar-lo en un pàrquing durant cinc minuts –que em costa 10 cèntims– i caminar 400 metres. Al final t’hi acostumes i no suposa cap molèstia, al contrari. I de fet, ara que el gran ja comença a ser responsable i el petit ja no és tan petit, molts dies ells em demanen que volen anar fins a l’escola sols i que els deixi a tres cantonades de la porta. Com que tot el recorregut que han de fer està vetat als cotxes no pateixo i els deixo anar sols.

Aquesta introducció ve a tomb dels canvis en la mobilitat que s’han aplicat al centre de Sabadell aquest estiu i que passaran la prova de foc a partir del dia 12 quan comencin totes les escoles de la zona. S’han posat moltes pilones sobre les voreres pròximes a algunes escoles per evitar el que ha passat sempre, que els pares deixen “només cinc minuts” el cotxe sobre la vorera per deixar els fills i marxar, i s’han habilitat uns punts de càrrega i descàrrega de nens, que molt encertadament li han posat un nom més friendly: Petó i adeu.

No cal ser una llumenera per saber que al principi costarà. No tothom sabrà de la seva existència al principi –o no sabran com funcionen–, arribaran al carrer Pare Sellarés, per exemple, i quan vegin les pilones i que no poden aparcar sobre la vorera com sempre, pararan el cotxe al mig del carrer, baixaran el fill i marxaran, provocant un col·lapse de trànsit important. Els primers dies hi haurà agents cívics que informaran de les noves zones de Petó i adeu, i a poc a poc tothom ho anirà entenent, suposo. Canviar de costums i rutines és una de les coses més difícils de l’ésser humà, però sempre s’aconsegueixen. Jo creia impossible que els fumadors aprenguessin a deixar de fumar dins dels bars i ho van fer en un temps rècord.

Només entenc les reticències que puguin tenir els pares de nens de P3 o P4 sense germans grans que hagin de deixar el fill a 50 o 100 metres de la porta de l’escola i no el vegin entrar. Segur que per a aquests casos també es trobaran solucions imaginatives.

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top