La incorporació de Nico Delmonte, cedit per l’Extremadura, ha rescatat el llistat d’altres futbolistes d’origen argentí amb passat en el Centre d’Esports. Segons l’estadístic del club, Miguel Ángel Rodríguez, Nico és el tretzè jugador argentí que vesteix d’arlequinat. Fent un balanç global del seu rendiment, podríem parlar de més ombres que llums. Un dels que va donar millor rendiment encara viu a la nostra ciutat. Es tracta d’Adrián Omar Sánchez, que va jugar en dues etapes i es va convertir en un bon golejador a Segona Divisió A. Això sí, amb un estil una mica peculiar. Els aficionats més veterans encara recorden un sensacional gol d’esperó al Real Oviedo a la Creu Alta.
També va tenir un gran ressò mediàtic el fitxatge de Julio Alberto Zamora, cedit per l’At. Madrid de Jesús Gil la temporada 86/87, primera del Sabadell en el seu retorn a Primera Divisió. Va oferir detalls de gran qualitat i apuntava a jugador de nivell, però la seva indisciplina i les lesiones van trencar les expectatives i en el mercat d’hivern va tornar al Atlético. Osvaldo i Alejandro Camaño van jugar junts en el Sabadell 82/83 que va baixar a Segona B. El primer va ser més conegut com a amic de Maradona-que va visitar la Creu Alta com a espectador diverses vegades-que pels mèrits sobre el terreny de joc. El central era molt lluitador, però va fer millor carrera com a representant. Més acceptable va ser l’aportació de Julio Barrera en la 79/80 a Segona Divisió.
Un davanter que va arribar amb moltes expectatives va ser Jorge Alberto Montemarani en la temporada 74/75. La mala sort el va acompanyar. Després de marcar un dels seus dos únics gols es va trencar la clavícula en xocar amb el pal. Només va jugar 6 partits. No gaire millor va ser el rendiment del primer argentí a aterrar al Sabadell, Eduardo Massey: 10 partits i 3 gols. En canvi, Oscar Lacrampe es va convertir en un lateral esquerre de molt caràcter i recorregut.
Néstor Marcelo va acabar sent titular (va començar en el filial) en el Sabadell 92/93 que va acabar cuer de Segona A baixant finalment dues categories (una per impagaments). També va acabar en descens a Tercera la temporada 05/06 amb la presència d’Ivan Fassione, un lateral que el seu millor recurs eren els potents serveis de banda. En la temporada 2000/01 va arribar Pablo Trobbiani, un nom que sonava a tothom per l’excel·lent trajectòria del seu pare Marcelo (Elx). Però el fill no va ser el mateix. De fet, va ser inclòs pel seu representant en l’operació del fitxatge de Xavi Molist. Trobbiani va passar amb més pena que glòria en una campanya de playoff. L’última referència argentina és testimonial. Es tracta d’Ezequiel Dimiro que va jugar 8 minuts en un Vilajoiosa-Sabadell de la temporada 07/08. Un jove jugador del filial que va viatjar davant les nombroses baixes. Ara cal esperar que Nico Delmonte millori les fluixes prestacions de la majoria dels seus compatriotes.
