Ciutat

Petits i grans devoren els flams de l’Eix Macià

Els finalistes del concurs / ÓSCAR ESPINOSA

La cita és d’aquelles assenyalades al calendari de la Festa Major: el concurs de menjar flams, comptar titius i cantar garrotins, que ha començat a les 18h a l’escenari petit de l’Eix Macià. La cita ha començat de dia i ha acabat de nit, després de quatre hores i d’haver passat una cinquantena de persones per l’escenari.

Els flams, per petits i grans

Quan els organitzadors han fet el recompte de participants al concurs de menjaflams entre menors de 14 anys, s’ha produït la primera sorpresa de la tarda: 24 inscrits. Els organitzadors n’havien previst 15, “com cada any”, i n’han hagut de comprar més.

Els participants s’havien de cruspir un flam estàndard, mida iogurt, en el menor temps possible, i dir “Visca la Festa Major de les Barraques i santa Rosalia”. El premi -una samarreta- se l’ha emportat Roc Tiana, amb un temps de 3:44 segons, seguit de Pau Fuster amb un temps de 5:57 segons i Joel Franquesa que ha parat el cronòmetre als 6 segons. A continuació podeu veure dos vídeos d’exemple.

Pel que fa al concurs dels grans, aquests s’havien de menjar dos flams de la mateixa mida que els petits, i repetir la mateixa frase. El més ràpid, una vegada més, s’ha emportat una samarreta de premi. Els altres anys se’ls feia menjar tres flams, però aquest, pels problemes logístics comentats anteriorment, s’ha reduït una unitat per participant.

En aquest cas s’ha celebrat una final entre Joel García i Allan Parayre, guanyador i finalista respectivament, després de menjar un flam de 500 grams en un minut i un minut i escaig respectivament.

Quin és el secret per anar tan ràpid?

Aquesta era la primera vegada que García participava al concurs. La clau de l’èxit? “Xuclar“, ni mastegar, cap dins.  Poc s’ho esperava aquest sabadellenc que quan a casa ha dit que “anava a fer les postres” acabaria amb un flam tan gros a la panxa i sent el campió del concurs.

Per la seva part, Parayre no comptava d’acabar-se el flam sencer, però en veure el seu rival s’ha volgut posar les piles, “cinc segons més i l’atrapava, però ell ho ha fet molt bé”. Anys enrere Parayre havia quedat segon, i la tècnica la té clar que és “xuclar, xuclar, xuclar i ni mossegar ni pensar-hi gaire, anar empassant com si fos aigua”.

Comentaris
To Top